-
- 20 nov
Esprínter, no alpinista
Bill Clinton, un dels presidents nord-americans més telegènics i carismàtics de les últimes dècades, va deixar escrit en les seves memòries una concepció singular de la política contemporània. Segons ell, ja no consisteix a resoldre problemes econòmics, polítics o militars sinó a «donar a la gent la possibilitat de millorar la seva història». Ens ho explica el francès Christian Salmon , autor d’un dels manuals de referència del moment per als manufacturers del relat polític, Storytelling , la màquina de fabricar històries i formatejar les ments. Pregunta: ¿Ens ha projectat Alfredo Pérez Rubalcaba aquesta perspectiva de millora?
En el context de la política espectacle dels nostres dies, el líder és el guionista, el realitzador i el principal actor d’una campanya política permanent. I d’aquí ve una de les possibles explicacions a les males perspectives amb què avui el candidat socialista es planta davant les urnes. Ell, un gran guionista i realitzador de la política, no era segurament el millor actor per encarnar el paper de protagonista del PSOE en aquesta campanya.
En la construcció del relat de Rubalcaba ens el van pintar com un esprínter. Com algú que de jove va ser atleta especialista en les carreres de velocitat i que passats els anys continuava atresorant aquell esperit de competició, aplicat a la política. ¿Però què passa quan una carrera comença amb un guanyador posicionat uns quants metres més enllà, un atleta sobrat i situat a dos pams de la meta? ¿Què passa quan la competició no existeix? Aquest és l’escenari que s’han trobat Rubalcaba i el seu equip.
Els estrategs del PSOE s’han passat la campanya electoral lluitant contra les conseqüències d’una cosa que fins i tot ells donaven per feta i que en teoria competien per impedir. Molt difícil de comunicar, d’explicar, de vendre. La campanya del candidat socialista no era de velocitat. Era més que costa amunt. Era cosa d’un alpinista, no d’un esprínter.
Si a més a més assumim que la política, segons l’exitosa doctrina Clinton , ha de donar als ciutadans la possibilitat de millorar la seva història, la dificultat de l’èxit de la campanya socialista estava cantada. Lluita pel que vols . Eslògan i missatge de resistència, no de victòria. Poca esperança. Poca perspectiva de millora. Com a màxim, una crida a aconseguir fer possible el «virgencita, virgencita, que me quede como estoy» .
El missatge socialista ha buscat mantenir el que es té (el poder), més que projectar una perspectiva de millora davant una població en situació greu de crisi. Era molt difícil de vendre i la campanya del PSOE en alguns moments ha semblat que volia explicar-nos un candidat virtual que en l’analògic es veia que no era. Ens han presentat un polític hàbil en el 2.0 amb una molt cuidada identitat digital a Twitter, a Facebook, a la web del líder i fins i tot atrevint-se amb nous fronts com Storify.
Però la que hem vist a internet no era la seva història real (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
(Per llegir l’article al nou E-Periodico, cliqueu aquí)
