-
- 10 nov
Blau marí gairebé negre
Com la pel·lícula. Azuloscurocasinegro. Dilluns hi va haver qui es va sorprendre per la preponderància d’aquest color en la indumentària d’Alfredo Pérez Rubalcaba . Però n’hi ha que abans ja s’havien sorprès pel mateix, però per la presència del blau marí en l’escenografia electoral del PSOE en aquesta campanya.
Rubalcaba davant Mariano Rajoy : corbata blau marí sobre camisa blava (no blau cel). ¿I el vermell típic del PSOE? També hi és. Al plató improvisat del debat, no. Però sí en l’escenografia dels mítings del PSOE, això sí, aquest cop, aquesta campanya, com en les últimes de Felipe González , amb el blau d’acompanyant. No va ser així en la campanya del 2008, quan José Luis Rodríguez Zapatero concorria a les eleccions segur de les seves possibilitats. ¿Per què? Per allò que projecta el blau.
Ho marca Eva Heller en el seu llibre La psicología del color: “Els colors i els nostres sentiments no es combinen de manera accidental”. Predomini de la raó per damunt de la passió, harmonia, confiança, fidelitat, poder, serenitat, ordre. Precisament, molt del que el PSOE veu que se li escola entre els dits, com en aquells llunyans anys 90 (…)
(Per llegir l’article complet a El Periódico, cliqueu aquí)
