-
- 20 set
Colau, Parlon i Iceta, en transició
S’ha comentat força, i no per manca de motius, el desgavell vital i electoral a cal convergent. Però, en canvi, com si fossin forces polítiques que ja es donen per amortizades del tot, no es comenta gaire la pràctica desaparició d’Iniciativa i l’estancament a la baixa del PSC. Recordem, per a qui no hi caigui o no ho hagi viscut, que aquests partits van governar durant dècades l’Ajuntament de Barcelona. Ara Iniciativa hi torna, gràcies a Ada Colau, i el PSC s’hi ha afegit de resquitlló, però en una posició subsidiària. Si aspiren a tornar a governar al Govern de la Generalitat, on també van campar durant 7 anys de tripartits amb Esquerra, serà igualment amb la participació imprescindible del món Colau. Però res no està garantit.
A can Iniciativa ja donen per fet que el colauisme haurà de liderar la “confluència d’esquerres” que pretenen impulsar junt amb un Podem que a Catalunya, amb un lideratge com el d’Albano Dante Fachin, queda clar que o assumeix el segon pla que va mantenir en les eleccions municipals a la capital, o no podran créixer com pretenen en zones frontereres amb PSC i ERC. Això ho veu tothom, menys Fachin i potser un Iglesias encara noquejat pels resultats del 26-J, amb mala maror interna i amb un recel evident vers el lideratge de l’alcaldessa de Barcelona. D’aquí els numerets de pati d’escola, per exemple reclamant quotes de pantalla i de poder en el Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP). Un festival de “nova política”, vaja. I, mentrestant, Colau parlant de desnonaments, afortunadament per a ells. Però malauradament per a tots plegats, qualla de fa temps el run-run que l’alcaldessa és en aquest càrrec com a transició cap alguna més alta responsabilitat. És el que té, ser ben bé l’únic reclam electoral d’un espectre polític en convulsió constant.
En paral·lel, al PSC ara estan de primàries i la tria tampoc no la tenen fàcil. Núria Parlon s’hi ha repensat, després de l’espantá que va protagonitzar fa dos anys, i ara ja sí, amb la creença que els socialisme català ja ha tocat fons, pretén desplaçar un Miquel Iceta que va assumir inesperadament el lideratge del partit quan tothom xiulava i mirava a una altra banda. Iceta i el seu equip han fet una feina molt meritòria i han evitat un daltabaix que podria haver estat encara més contundent del que ha anat essent en les seves successives cites amb les urnes dels últims temps. Això sí, a ell el van anunciar (i els seus així ho constataven en públic i en privat) com un líder de transició. Havia d’endreçar la casa i passar el relleu a una nova generació. Ara s’hi resisteix i demana que no l’aturin en aquest moment, en anglès i en homenatge a la cançó de Queen. Iceta, Parlon i Colau, tres polítics en transició, vagin vostès a saber cap a on.
(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)
