-
- 14 jul
¿El partit de Prince?
L’abril passat mig món, especialment el musical, quedava consternat per la notícia de la mort del cantant Prince, a qui tots havíem conegut en la seva etapa de màxim esplendor amb aquest nom. Però el cas és que durant molts anys la denominació que se’n feia, per culpa d’ell mateix, va ser allò d’«el cantant abans conegut com a Prince». Ell, amb la idea de reinventar-se, havia volgut canviar de nom, fins i tot es descrivia amb un símbol, però res d’allò no va quallar com el Prince original, i la referència, per a bé o per a mal, sempre acabava essent aquesta.
Va pel camí de passar també amb Convergència. Ahir no parava de llegir i de sentir «el partit abans conegut com a Convergència», i el cas és que a aquest nom, a aquestes paraules, s’hi sumaven els fets d’un arrencament de congrés molt «a la convergent» però amb ensurt necessari per a una direcció que, amb Artur Mas al capdavant, sembla que no reaccionarà si no és davant d’una situació extrema.
El que ha passat aquest cap de setmana al Parc del Fòrum és un avís seriós. El problema és que no sabem encara quin. És a dir, tal i com ha començat tota aquesta teòrica nova etapa, podríem estar davant d’un avís contundent a la direcció sobre el punt de col·lapse i d’afartament de la soferta militància convergent, de qui no s’hauria de posar més a prova la paciència, després de tot el que ha hagut de passar i després de les grans expectatives de canvi que els havien generat. Podria ser així o simplement un avís al comú dels mortals sobre que això va del de sempre, amb un tuneig de nom estrany que ningú entèn, i avall.
¿Reinvenció creïble?
Però no caiguéssim tampoc en l’error de reduir-ho tot a la qüestió del nom. Tirar per aquí seria allò de mirar el dit quan ens assenyalen la Lluna. El problema per al «partit abans conegut com a Convergència» és si realment podrà reinventar-se com havia promès. De si podrà fer-ho amb credibilitat i, sobretot, sense la típica necessitat de passar pel desert de l’oposició. ¿Es pot fer un congrés de reinvenció en tota regla des del poder, o cal necessàriament caure a l’abisme, morir de veritat, per tornar a néixer amb totes les lletres?
Quan Prince va morir, a les cròniques ja ningú parlava del «cantant abans conegut com a Prince». Se n’havia recuperat la denominació després d’uns anys de desorientació i de segon pla de la seva carrera en general. A veure què passa amb CDC. Perquè les coses, si les has de canviar, acostuma a ser per millorar-les, no tot el contrari. I aquí no parlo només del nom, tot i que també.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
