-
- 16 mai
Nosaltres i vosaltres
Quan divendres, en presentar el seu acord de govern amb Ada Colau, el líder barceloní del PSC, Jaume Collboni, va dir que la seva idea de pacte era “creuar responsabilitats en les àrees claus per a la ciutat. No bloquejar, fer rutllar la institució no amb compartiments estancs”, vaig pensar en Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i el seu acord de govern. És de tot menys això, l’essència de tot govern de coalició amb aspiracions de sobreviure un temps plausible i que doni rèdits a aquells votants que hi han fet confiança.
Aquests dies, els convergents es planyen per les cantonades per “la manca de lleialtat” dels seus socis d’Esquerra. Oriol Junqueras se’n reia divendres en una entrevista radiofònica. I és que el problema, des del minut u, des que va transcendir la trobada del vicepresident amb Pedro Sánchez, ara amb la polèmica (sobretot mediàtica) de idea de pujada de l’IRPF a les rendes més altes i la baixada a les més modestes, és una qüestió del “nosaltres i vosaltres”.
Des de les primeres reunions del Consell Executiu a Palau, els convergents s’estoraven d’escoltar com els d’ERC, quan parlaven de “nosaltres”, no es referien al Govern, sinó als membres d’Esquerra del govern. “El nostre repte”, referit a ERC. “La nostra competència”, referit a ERC. Aquesta setmana ho ha sublimat Oriol Junqueras. “Nosaltres”, com quan arriben els consellers d’Esquerra tots junts a les trobades del Consell Executiu, després de reunir-se ells prèviament. Com quan actuen com si fossin compartiments estants, sense un ascendent jeràrquic.
“Preocupar-se de la gent mai no és dolent, estigui segur”, deia Junqueras a la ràdio. ¿Qui es preocupa de la gent, a partir del que s’ha projectat aquests dies? Una ERC que ha admès que tot el que s’ha muntat a partir de idea de pujada de l’IRPF a les rendes més altes i la baixada a les més modestes era una una qüestió de “gestos”, ja que com a molt una renda més baixa, a partir de la proposta d’ERC, suposaria uns 50 euros més a l’any (4 al mes). Ara, s’ha projectat: ¿qui es preocupa pels problemes de la gent? ¿Qui és aquest “nosaltres”, el govern de Catalunya? No el Govern, sinó ERC, que a més fa com d’àrbitre, en el seu relat, entre una Convergència dretana i una Cup radical però amb qui es vol entendre. Per tant, ¿aquí qui guanya centralitat? Esquerra (“nosaltres”), no el Govern de Catalunya que ens ha de portar a la independència i que hauria de projectar-se a la majoria de gent com el govern que treballa per ells en conjunt.
I, mentrestant, Puigdemont sense decidir si repetirà, amb la seva autoritat erosionant-se i amb el seu partit no sabent ni com es diu i què vol ser quan sigui gran.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
