-
- 29 feb
¡A mi que m’escorcollin!
Aquests dies hem vist a l’Audiència de Palma com Iñaki Urdangarin (amb infanta al fons) i el seu antic soci Diego Torres tiraven bastant coordinadament d’allò típic de a mi que m’escorcollin. Del que en les seves empreses i negocis podia anar malament, ells no en sabien res. La cosa la van embolicar uns altres. Una mica com el que semblen pretendre Pedro Sánchez i Albert Rivera al pati polític espanyol. Ells estan posant de la seva part tot el que poden, i si la cosa no va, la culpa haurà estat d’uns altres que passaven per allà. A ells, en canvi, que els escorcollin.
Jo no sóc dels que ara s’omplen la boca de dir que està cantat que el pacte d’investidura PSOE-C’s no va enlloc més que a unes eleccions anticipades. Molts dels que ho fan són els mateixos que deien que Catalunya fa quatre dies anava a unes eleccions anticipades, i quan Artur Mas es va inventar la solució Carles Puigdemont, van dir que estava cantat i que els independentistes no tenien cap altra sortida. ¿Ara els partits espanyols la tenen? Sí. Hem vist tantes coses insospitades els últims temps, que jo no donaria per fet que Podem no faciliti d’alguna manera que la legislatura amb Sánchez de president comenci a caminar. Després com el tractin parlamentàriament serà tota una altra història. I fins i tot en aquest escenari Rivera hi guanya més.
El liberaldemòcrata Nick Clegg va apostar per David Cameron quan aquest ho necessitava per ser primer ministre, i en acabar la legislatura, el conservador va menjar-se’l electoralment i va guanyar per majoria absoluta. Rivera no vol ser Clegg, no vol ser flor d’un dia, i per això ha apostat pel líder amb el resultat electoral més precari, amb l’electorat més disputat i amb la gresca interna més avançada. Si les coses no van bé, Rivera podrà dir a mi que m’escorcollin i culpar la incapacitat socialista o del seu líder. I ells, els de C’s, a mirar de transmetre sentit d’Estat, responsabilitat, centralitat i pau interna.
PSOE i C’s sumen una majoria que com a molt els donarà per anar tirant i guanyar temps mentre els altres es desgasten a l’oposició i a la contra. Però no tenen en absolut res de sòlid per construir una legislatura de reformes. Ho saben perfectament encara que vulguin vendre que van a això segon, i bàsicament aspiren a carregar sobre l’esquena dels altres la frustració que es generi en dissipar la gran expectativa que volen crear. ¿Se sortiran amb la seva? De moment Mariano Rajoy i Pablo Iglesias els ajuden bastant.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
