-
- 04 gen
Foc amic
El 2013, Pablo Iglesias va escriure el llibre Maquiavelo frente a la gran pantalla. Cine i política. Gran pantalla. Però d’ell i el seu Podem és molt interessant veure el domini que han demostrat fins ara del llenguatge d’altres pantalles més petites, de la comunicació en multimèdia i multiplataforma, controlant el ritme que el llenguatge televisiu imprimeix al conjunt de mitjans i a la nostra societat en general.
Un partit nou, que neix de la mà d’una nova generació, s’adapta bé a aquest context, i per exemple, en un cap de setmana com aquest, quan ses senyories estan la major part de parèntesi nadalenc, va i Podem s’obre espai en portades de diaris i protagonitza minuts d’informatius de televisions i ràdios amb els seus nous dirigents territorials. Un altre gol. I la resta, a la seva.
Al PP i al PSOE van entenent que la major part del temps o comuniquen malament o directament no comuniquen per les seves dinàmiques internes, molt desbordades, molt víctimes d’allò que en política es coneix com el foc amic, les estratagemes internes. A Podem, de moment, el control ferri de la direcció fa possible la transmissió d’un missatge clar.
Al PSOE, en canvi, passats només uns pocs mesos de l’elecció de Pedro Sánchez com a secretari general, la sensació de crisi interna s’aguditza. El líder està en fals, sobretot pel foc amic que rep de la presidenta andalusa, Susana Díaz. Ella oficialment ho nega i bàsicament ataca «la política de comunicació» del secretari general que sense ella no seria. De comunicació de crisi, van.
I al PP, més o menys. Finalment, amb un president que no comunica i que quan es veu obligat a fer-ho s’hi posa de mala gana i deficientment, han col·locat a la Moncloa de portaveu adjunt un pulcre i sempre discret José Luis Ayllón, secretari d’Estat de Relacions amb les Corts. No volen exposar encara més la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que dóna la cara ja més del que correspondria si al timó hi hagués algú amb capacitat per fer-ho. Va sonar Ayllón de portaveu al Congrés, però allà van posar Rafael Hernando, a mirar de cobrir amb la seva incontinència verbal i el seu perfil dreta-dreta, el flanc més dur de l’electorat del PP. Ayllón, expert a esquivar internament el foc amic, s’aplicarà en això per mirar de posar en valor la gestió del Govern. Més que comunicació de crisi, de supervivència. Avui dia, a això aspiren bàsicament PP i PSOE, en contrast amb la seva puixant amenaça exterior.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
