Gent jove, pa tou

  • Gent jove, pa tou

     

    Miquel Iceta diu que si els seus companys li fan confiança ell podrà començar el camí dels canvis, «però els haurà de culminar la generació de Núria Parlon», l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que aquest agost compleix 40 anys i que el cap de setmana passat va protagonitzar una espantá al més pur estil del torero Curro Romero, deixant el partit (encara més) en estat de xoc. Però Iceta la comprèn i la justifica. Diposita en ella i en la seva generació les esperances futures del partit.

    «Gent jove, pa tou», diu el refrany, que vol dir que el jovent, per la falta d’experiència, no és gaire de fiar en empreses dures o perilloses, i cal preparar-li la feina i minvar-li l’esforç. Ja és això. El PSC sembla que s’hi està posant. I, de moment, diferents joves van ocupant càrrecs de responsabilitat en el cercle més estret de confiança dels principals líders.

    Ja Pere Navarro va fer en el seu dia una aposta decidida per un jove Víctor Francos com a cap de gabinet, i diu la llegenda (que tot apunta que no l’és) que entre els desencadenants de la renúncia del primer secretari hi hauria estat la negativa de l’aparell a assumir Francos de secretari d’organització, com volia Navarro. Perquè Francos era d’aquest jovent que anava creixent a l’ombra, igual que Gisela Vargas (a la trentena), que va treballar per al breu líder a nivell de discurs, també amb molta mà en el que va pronunciar en el seu comiat.

    Vargas, l’hivern del 2007, va fer un article per a la Fundació Rafael Campalans sota el títol Els joves i la política. Allà apuntava quatre tipologies de joves: «acomodats», «conformistes», «arriscats» i «decebuts». ¿De quin peu calça la generació Parlon? D’això en dependrà bona part de les expectatives que els Iceta dipositen en ells. Per cert, l’article de Vargas sobre els joves el va escriure juntament amb Héctor Mora (també a la trentena), que va ser coordinador del think tank del PSC, que ja va treballar amb l’alcalde Jordi Hereu en l’àrea de discurs, i que ara exerceix aquestes funcions en el grup municipal de Jaume Collboni a Barcelona. Un grup municipal on el regidor David Escudé (1975) és la cara visible de la colla coneguda com la dels «barbuts» a la federació de Barcelona. Joves amb ambició i mètodes sovint expeditius, que tenen de referent Ferran Pedret (1979), diputat i ara mà dreta de Collboni al PSC de la ciutat. Aquests arrisquen, i ja provoquen una certa coïssor a les agrupacions. Com a mínim, no esperen que altres els facin la feina menys lluïda.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)