-
- 30 des
El 2023… a l’ombra
Això no és un Top 10 d’spin doctors. Sí, en canvi, 10 noms (i alguns més) que en clau assessora han estat al darrere de 10 polítics que aquest any, ells sí, han estat protagonistes.
Ja sabeu que fa molts anys (més de vint ja…) que estudio el món dels assessors de comunicació i estratègia, i precisament perquè els conec i en valoro la feina (en clau de professionalització de la política), ni que sigui un cop l’any, aquí, hi vull posar la lupa.
D’entre les moltes idees que fa anys que defenso sobre els assessors de comunicació i estratègia, hi ha la de la seva terapèutica invisibilitat. Ells NO han de ser els protagonistes. Ho han de ser els seus projectes polítics i els seus líders. Però la seva feina té conseqüències importants en la política tal com ens arriba, i d’aquí que calgui ser conscients que existeix i de quin és el seu paper. També en positiu, en clau d’inspiració per a les noves generacions que s’hi vulguin posar.
Sense més preàmbuls, aquí van els 10 assessors que destaco dels principals polítics protagonistes del 2023. El poder a l’ombra dels líders que han estat més notícia enguany:
1. Óscar López.
Cap de Gabinet de Pedro Sánchez a Moncloa. Després de la figura potent d’Iván Redondo en aquest càrrec, la pressió sobre el seu relleu era molta. I el cas és que l’ha superada perfectament. A Moncloa, amb molta discreció de cara als mitjans, ha fet un tàndem ben afinat amb Francesc Vallès, Secretari d’Estat de Comunicació. I la sintonia amb el relat comunicatiu que al partit construeix el dircom del PSOE, Ion Antolín, és total. Ha estat, sens dubte, una peça clau en la reedició de Sánchez com a president del govern d’Espanya.
2. Marta Varela.
Cap de Gabinet d’Alberto Núñez Feijóo. L’acompanya en aquesta tasca des de la llarga etapa del líder popular al capdavant de la Xunta de Galícia, primer com a assessora, després com a Directora de Comunicació (dircom) i finalment com a Directora General del Gabinet de Presidència del govern gallec. Al link que he posat al seu nom podeu veure una peça de La Sexta sobre ella, on queda clara la seva importància i la seva discreció. De les poques imatges recents on la podem veure clarament, la d’ella a plató del cara a cara Sánchez-Feijóo per les eleccions del 23-J. Ella i Óscar López van ser els dos únics assessors que van poder entrar a plató durant la pausa de publicitat.
3. Tobyn Andreae.
Aquest any ha estat el de la coronació del rei Carles III d’Anglaterra, i una de les seves primeres decisions (per a molts, sorprenent) va ser el nomenament d’aquest excoeditor adjunt del Daily Mail i, abans d’això, del Mail on Sunday, com a Secretari de Comunicacions (dircom) del Rei i la Reina Consort. L’elecció “va provocar que algunes celles s’aixequessin als cercles reials”, segons mitjans britànics, sobretot perquè, a diferència del seu predecessor, el nou spin no tenia experiència en relacions públiques. Andreae no és la primera persona provinent dels mitjans que dirigeix l’equip de premsa del Rei, però fins ara, sobretot, provenien de la BBC, no dels tabloides. Uns tabloides, els seus, per cert, que van publicar columnes crítiques sobre Kate Middleton i la història que va impulsar la ruptura de la relació de Meghan Markle amb el pare.
4. Agustín Romo.
Un dels gran protagonistes polítics de l’any és, sens dubte, Javier Milei, nou president de l’Argentina. Un cas d’estudi, també en clau de comunicació política, que va tenir les xarxes socials entre els seus crucials fronts d’èxit. De tan sols 27 anys, ara ja diputat de Buenos Aires per la setena secció, ha estat Director de Comunicació Digital de l’exitosa campanya de La Libertad Avanza (LLA). Així, al capdavant de l’equip de xarxes socials de la força de Javier Milei, va contribuir al fenomen polític-viral de l’any, per exemple, convertint un grup de WhatsApp en un asado, i aquest rostit en una tendència que després triomfa als mitjans de comunicació tradicionals.
Les eleccions del 23-J al Congrés dels Diputats d’Espanya van fer que Carles Puigdemont passés de ser considerat per Pedro Sánchez “una anècdota” a què el líder socialista li hagués de demanar els seus 7 vots clau per poder repetir com a president del govern. Les negociacions, és clar, no van ser gens fàcils i es van haver de fer, sobretot, a Bèlgica, on l’expresident català treballa com a eurodiputat des que el 2017 va haver d’emprendre camí de l’exili. Aquest 2023 n’ha fet 6 anys, i des de fa 5 anys, la periodista Míriam Santamaría exerceix les funcions de dircom i responsable de Premsa a l’Oficina de l’expresident. Josep Lluís Alay és el director de l’Oficina i Aleix Clarió fa anys que assumeix l’estratègia digital de Puigdemont. Santamaria és una figura d’extrema discreció, que es podia veure fugaçment, al fons, pasturant els fotògrafs en alguna de les instantànies que aquells dies van fer parlar molt, com la de Puigdemont amb Santos Cerdán, Secretari d’Organització del PSOE, amb una estampa d’una urna del referèndum de l’1-O presidint la trobada.
6. Virginia Uzal.
Com a dircom seva, ha estat com una siamesa de Yolanda Díaz durant la primera etapa de la gallega com a vicepresidenta del govern d’Espanya. Aquest 2023, amb la prova superada de les eleccions del 23-J i repetint la seva líder a l’Executiu (ara PSOE-Sumar), Uzal ha passat a assumir la funció de Directora de Gabinet (dircab) de la vicepresidenta. El seu lloc com a dircom l’ha assumit Noelia Vera, exportaveu de Podem. Vera va ser secretària d’Estat d’Igualtat amb Irene Montero, però l’any 2021 va deixar tots els càrrecs i es va retirar de la primera línia de la política. Aquest 2023 hi ha tornat amb força, rellevant una Uzal que feia 7 anys que exercia aquestes funcions per a Díaz.
7. Jordi Gutiérrez.
D’aquí a mig any farà una dècada que aquest periodista català va assumir el càrrec de Director de Comunicació de la Secretaria General de la Casa del rei Felip VI. Havia exercit unes funcions similars (com a segon) durant una etapa del regnat de Joan Carles I (1993-2009) i després va ser Director de Comunicació de l’organització empresarial madrilenya CEIM. Aquest 2023 ha estat a la sala de màquines en la gestió de la jura de la Constitució per part de l’hereva al tron, Leonor de Borbó, i segur que les darreres setmanes de l’any ha hagut de gestionar amb la màxima discreció possible els rumors que s’han llançat a xarxes i via llibre sobre la suposada infidelitat de la reina Letizia.
El cas és que Donald Trump no és president del Estats Units, però ha seguit essent notícia. Aquest 2023, per exemple, en convertir-se en el primer expresident dels EUA a enfrontar càrrecs criminals després de ser imputat per un jurat a Nova York. La seva fitxa policial va donar la volta al món i ell la va aprofitar per fer-ne marxandatge electoral. I el cas és que, sobre la possibilitat que això acabi passant i que pugui acabar tornant a la Casa Blanca, tres dones que van treballar amb ell a la Casa Blanca han fet sonar totes les alarmes. Concretament, Alyssa Farah Griffin, que l’any 2020 va ser Directora de Comunicacions Estratègiques de la Casa Blanca i assistent del president, ha declarat: “Bàsicament, un segon mandat de Trump podria significar la fi de la democràcia nord-americana tal com la coneixem, i no ho dic a la lleugera”. Pam.
9. Martin Bosma.
Una de les sorpreses electoral del 2023 ha estat la victòria de l’ultradretà Geert Wilders als Països Baixos. Aquest polític, descrit per alguns com l’home que va inventar el trumpisme, pel que significa la seva praxi política, encara no és primer ministre i veurem com acaben les sumes al parlament del seu país. Però, de moment, qui ja sí presideix precisament aquesta cambra és qui ha estat considerat des dels seus orígens polítics com el seu cervell, Martin Bosma. Aquest antic periodista, des que es va ficar en política ha assumit un rol molt visible com a mà dreta de Wilders, entre altres, amb les funcions oficials de portaveu del seu partit en assumptes d’educació superior, mitjans de comunicació i cultura. A l’ombra, se’l considera l’inventor i principal ideòleg del PVV.
10. Mark Regev.
Fa anys que és al costat de Benjamin Netanyahu, com el seu assessor principal i portaveu. Ja el 2010 era conegut com a Mr Cool, pel seu encant, encara que llavors, per descomptat, també ja tenia els qui l’odiaven, juntament amb els seus molts fans. Nascut com a Mark Freiburg, el cognom dels seus pares europeus que van emigrar a Austràlia després de l’Holocaust, amb els anys va estudiar i es va quedar a Israel. Allà, el 2006 va passar a convertir-se en portaveu per a mitjans estrangers del primer ministre centrista Ehud Olmert (Kadima). El 2009, quan aquest va ser derrotat per Benjamin Netanyahu (Likud), Regev ja es veia sense feina… però no. I la seva capacitat de comunicació davant els mitjans internacionals el va acabar convertint en peça clau per a un Netanyahu de qui ha passat a ser assessor principal i una de les figures que aquest 2023 estan donant més la cara per ell a la guerra d’Israel contra Hamàs.
