-
- 09 set
Redondo ft. Sánchez
Aquí segon lliurament de la sèrie d’apunts sobre alguns dels spin doctors dels grans líders polítics del moment, que vaig començar la setmana passada amb Dominic Cummings, cap d’estratègia de Boris Johnson en el 10 de Downing Street. Avui és el torn d’Iván Redondo, cap de Gabinet de Pedro Sánchez des que el líder socialista va arribar a la Moncloa després d’una moció de censura contra Mariano Rajoy.
Nom: Iván Redondo Bacaicoa.
Edat: 38 anys (14/04/1981). 14 d’abril, el dia de la Segona República… i el dia de naixement de Santiago Abascal (Vox) i Alfonso Alonso (PP).
Lloc de naixement: Sant Sebastià (Guipúscoa).
Estudis: Llicenciat en Humanitats i Comunicació, a la Universitat de Deusto. Especialitzat en Informació Econòmica per la Universitat Complutense.
Referents: Les campanyes electorals dels Estats Units, món del qual n’és fan i estudiós. A més és gran defensor de l’estratègia dels escacs aplicada a la política.
Curiositats: Va col·laborar en el programa d’Antena3 “Espejo Público“, presentat per Susanna Griso, amb una secció d’anàlisi en clau de comunicació política. També en mitjans com Expansión (hi feia blog), El País, El Mundo, TVE, Cuatro i El Diario Vasco, entre altres. La seva pel·lícula preferida és El club de los poetas muertos, i les sèries El Ala Oeste de la Casa Blanca, Boss i Joc de Trons.
Look: En les seves aparicions públiques, la majoria d’elles, sempre amb vestit (més aviat fosc) i corbata (prima).
Responsabilitat: Cap de Gabinet de Presidència a Moncloa.
Incorporació al càrrec: 8 de juny de 2019.
Antecedents: Va ser consultor de Llorente&Cuenca. L’any 2008 passa a dirigir la seva pròpia consultora, Redondo & Asociados Public Affairs Firm, la primera firma de consultoria política i afers públics a Espanya que guanya un Pollie Oro, premis de comunicació política atorgats per l’AAPC (Asociación Americana de Consultores Políticos). Va ser assessor de José Antonio Monago (PP), a qui va fer president de la Junta de Extremadura (2011) i de qui va ser cap de Gabinet (2012-2015, amb rang de “conseller sense cartera”). També ha assessorat a altres ‘populars’ com Xavier García Albiol (no la campanya del mític “Limpiando Badalona”) i Antonio Basagoiti (eleccions Euskadi, 2009). Sempre ha mantingut bones relacions amb el PNB, però no hi ha col·laborat electoralment.
Sobrenoms: En la seva etapa al govern extremeny el van rebatejar com “el tío de la batuta” o “el vuitè conseller“.
Sistema de treball: Com a consultor independent, no formant part de l’estructura de cap partit. És un obsés del control dels temps. I defensa que la seva tasca no es restringeix a l’àmbit de la comunicació política, sinó que l’engloba dins el context de l’estratègia aplicada. Cada matí reuneix a les 7h el seu equip més immediat a un bar que ha rebatejat com “El Tortillas”, i allà mentre obre el dia laboral, menja una truita amb patata i ceba. No utilitza Whatsapp, tira de sms.
Retrat:
Va desembarcar a la seu del PSOE a Ferraz quan Pedro Sánchez va imposar-se definitivament a Susana Díaz en les primàries socialistes del 2017. Redondo l’havia assessorat durant aquella competició. De fet, aquell mes de maig mateix (quan Sánchez s’imposa a l’aparell socialista), el consultor va escriure al seu blog d’Expansión: “Si enfocamos bien el ajedrez político que se avecina deben saber que hay altas probabilidades de que Sánchez pueda ser presidente. Bien a través de una moción de censura (si se suceden más escándalos en el seno del PP y se conforma esa mayoría alternativa) o tras el resultado de unas elecciones anticipadas”. Un any clavat després, el maig de 2018, Pedro Sánchez es convertia en president del govern espanyol a través d’una moció de censura.
Alguns el consideren l’autor intel·lectual de la moció de censura, mentre que persones rellevants del PSOE diuen que no hauria estat clau a l’hora de prendre la decisió de tirar-la endavant. Si atenem al llibre Manual de resistencia (Planeta, 2019), de Pedro Sánchez, guanya pes aquesta segona hipòtesi. Tot i que òbviament Redondo hi era i la seva idea sobre la utilitat del mètode va quedar plasmada negre sobre blanc un any abans. El que va passar exactament quedarà potser durant temps revestit de cert tel de misteri, com li agrada actuar a Redondo. La seva discreció pública (limitant-se a aparèixer en moments clau al costat del president) sap que alimenta les especulacions i el seu mite. Així, tan aviat el dibuixen com “L’home que centra el PSOE” com l’acusen de ser “un mag del tacticisme“. I a ell, ara per ara, ja li està bé.
Pista sobre l’spin doctor de la setmana vinent: dona.
