-
- 02 set
Cummings ft. Boris
Inicio aquí una sèrie d’apunts sobre alguns dels spin doctors dels grans líders polítics del moment. I si parlem de moment polític, està clar que el de la Gran Bretanya del Brexit n’és un dels grans protagonistes. El país… i el seu primer ministre, Boris Johnson. Aquí algunes claus sobre la seva mà dreta, el més destacat dels seus assessors, al 10 de Downing Street.
Nom: Dominic Cummings.
Edat: 47 anys (25/11/1971).
Lloc de naixement: Durham (UK).
Estudis: Graduat en Història Moderna i Antiga, a Oxford.
Referents: Otto Bismark i Sun Tsu.
Curiositats: Parla rus de forma fluïda i és un apassionat de Dostoievski. Casat amb Mary Wakefield, periodista, viceeditora de la revista The Spectator quan Boris Johnson n’era l’editor en cap.
Look: Entre casual i malgirbat. El seu primer dia a Downing Street s’hi va plantar amb bossa de cotó (de la campanya del Brexit, amb el lema “vote Leave”) i bermudes.
Responsabilitat: Treure el Regne unit de la UE “pels mitjans que calgui” el 31 d’octubre de 2019 com a màxim.
Incorporació al càrrec: Juliol de 2019.
Antecedents: Director d’Estratègia del Partit Conservador (8 mesos, l’any 2002) durant el lideratge d’Ian Duncan Smith. Assessor especial del Secretari d’Educació, Michael Gove (2007-2014). Director de campanya del “Vote Leave”, l’any 2016.
Sobrenoms: Rasputín, Maquiavel del Brexit, Beria (per Lavrenty Beria, cap de la policia secreta de Stalin) o Heydrich (per Reinhard Heydrich, el responsable de seguretat del Tercer Reich). David Cameron, fa anys, el va titllar de “psicòpata professional”.
Sistema de treball: Escoltar algoritmes i enquestes. Tenir el poder absolut en el seu àmbit de decisió, cosa que pacta amb el líder (o pagador) de torn. No admetre la dissidència: en aterrar al 10 de Downing Street ja va advertir que qui discutís les seves decisions es podia considerar despatxat. Evitar les filtracions: també ha amenaçat amb l’acomiadament, els membres del seu equip (i rodalia) que en facin.
Retrat: Brexit: The Uncivil War (HBO, 2019).
La pel·lícula de la HBO li va donar visibilitat, a ell i al seu paper clau en l’èxit de la campanya del Brexit, sota l’eslògan triat per ell “Take Back Control” (Recuperem el control). També va projectar al món els seus mètodes i al seu tarannà. I va posar de relleu, un cop més, com passa sovint amb els grans assessors dels líders polítics al més alt nivell, les reticències que els spin doctors desperten en els polítics del propi partit, en els adversaris polítics i en l’opinió publicada. Una constant que es repeteix amb Cummings: la majoria no entén com algu no electe pot tenir tant de poder (polític). L’ascendent sobre el líder de torn és la clau. I Boris Johnson compleix també amb aquesta premissa. Hi confia fermament.
Diuen que ha estat sempre seguidor de la teoria de comportamient coneguda com a OODA: Observar, Orientar-se, Decidir i Actuar. Teoria dissenyada per l’estrateg i militar, coronel John Boys, que defensava aplicar l’agilitat enfront pesats oponents. S’ha inspirat Cummings en aquesta fórmula per impulsar la suspensió del Parlament britànic, que de facto podria impedir que els diputats frenin una sortida no pactada de la Unió Europea? Ningú dubta, en tot cas, que el “proroging” de la cambra té el seu ADN. I a més impulsat amb ses senyories de vacances en ple mes d’agost. Tot quadra.
Pista sobre l’spin doctor de la setmana vinent: Batuta.
