-
- 26 nov
Riure’s de la bandera
Sandro Botticelli va immortalitzar la bellesa a ‘El naixement de Venus’, però al seu torn va sortir a l’abisme i va dibuixar el que allà va veure: el mapa de l’infern. Per a molts dels nostres coetanis, una campanya electoral (cada vegada més seguida unes de les altres) s’assembla a una espècie d’infern contemporani, especialment per als molts ateus de la cosa pública, que a més ara no es poden escapar del bombardeig de missatges per totes les vies possibles. Per exemple, a través dels colors, que poden donar vida a un quadre, però que també donen significat a una bandera i al que representa per a molta gent. Per això a la present campanya electoral a Andalusia, veiem sovint Susana Díaz, l’aspirant a la reelecció com a presidenta, vestida de bandera de la comunitat.
Brusa o samarreta blanca que queda conformada com a franja entre el verd de l’americana o caçadora que evidentment no porta cordada. ‘¡Et voilà!’ Allà la tenim, més que embolicada en la bandera andalusa, convertint-se en un estendard amb potes. És com allò que feia Hugo Chávez a Veneçuela, enfundant-se en un chandal amb els tres colors (… Per llegir l’article sencer a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
