-
- 30 mai
Ara tots al faristol?
M’hi vaig fixar la setmana passada quan Mariano Rajoy va comparèixer per sorpresa des de la seu del PP per parlar de la conferència del president Carles Puigdemont a Madrid. I m’hi vaig fixar ahir quan Soraya Sáenz de Santamaria ha comparegut aquest dilluns des de la seu del govern espanyol per parlar de la cimera convocada pel president a Palau. L’un va abandonar la comfortabilitat del plasma i l’altra ha deixat de banda l’àmplia taula de la sala de premsa de Moncloa, i en tots dos casos han optat per proferir el seu discurs des d’un faristol. A fer un míting, vaja. És a dir, a mostrar amb paraules i gestos que no estan per a taules de negociació, que no s’hi asseuran, però que en canvi sí que s’enfilaran tant com calgui en els faristols de la confrontació, de les consignes buides i de la retòrica d’atac.
Han decidit camuflar així que no proposen res de real ni de tangible que sigui sinònim de solució, i que van constantment a remolc d’allò que impulsa el govern i el parlament català, fent rodes de premsa que són bàsicament mítings preventius d’una campanya negativa i abocada a la destrucció, no a la construcció de res. I així des d’aquesta posició i assumint coherentment aquest rol, es poden dir estratosfèriques barbaritats (o absurditats, segons es miri), com la pronunciada per la vicepresidenta espanyola aquest dilluns: “Puigdemont quiere hacer un referéndum en lugar de escuchar a los catalanes”. I podria haber reblat: “Y con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho”. Més que lamentable, denigrant.
Res de greu per si sol, acostumats com ens tenen a aquesta manera de fer que a tants els ha convertit a l’independentisme. Però drama si, en paral·lel, aquí a Catalunya, teòrics defensors del dret a decidir dels catalans, a l’hora de la veritat, es posen estupendus amb allò d’anar o no anar a reunions per treballar-hi, en funció de qui les convoqui. I drama doble si els teòrics socis impulsors de la cosa decideixen baixar-se del carro de l’organització per enfilar-se al de l’agitació social per mirar de marcar paquet i, en definitiva, per entrar en la retòrica tàctica i electoral destructiva dels del PP i companyia.
(Per llegir l’article a elmon.cat, cliqueu aquí)
