-
- 21 feb
Operació Mas? Operació Cebrián?
La llegenda urbana aquella de l'”operació diàleg” del govern espanyol va pel camí de convertir-se en un veritable actiu de l'”operació sortida” que impulsa l’independentisme. Per allò del coitus interruptus que els mateixos propagadors de la llegenda van provocar en els indecisos i dubtosos de la “tercera via”, i també per com declaracions sense filtre com les del president del Grupo Prisa, Juan Luis Cebrián, deixen clara la nul·la perspectiva real per als catalans que pot i vol oferir l’Estat, en l’escenari actual i fins i tot com a alternativa política a aquest.
Diuen els partidaris de tirar pel “peix al cove” de tota la vida que hauríem d’anar deixant l’opció del referèndum per alternatives més “plausibles” i “possibilistes” que impliquessin millores en finançament o infraestructures, per exemple. Però ells mateixos han vist les últimes setmanes com el govern espanyol que en va escampar la brama donava per tancada l'”operació diàleg” abans no comencés a fer un primer pas simbòlic. Han vist això i han vist Mariano Rajoy dient que un sistema de finançament específic per a Catalunya (en la línia del concert econòmic o no) no seria possible perquè generaria “un problemón” amb les altres comunitats autònomes. Han vist això i han viat Cebrián (i allò que ell representa) dient que la culpa d’on som avui la té la cessió del 15% de l’IRPF a Catalunya en temps de Pujol i l’Estatut. És a dir, que ni aquestes dues cessions a l’autogovern (degudament capades i rebaixades ja en el seu dia) no es podrien contemplar en un escenari d’una Catalunya que fes bondat i que s’abonés políticament al jaure. Per tant, alternativa política a les reclamacions actuals del sobiranisme? L’autonomia de Múrcia, Extremadura, Andalusia, La Rioja i tota la resta (menys el País Basc i Navarra), això sí, amb les obligacions desproporcionades i el dèficit fiscal de sempre. Un festival.
D’aquí que, davant d’un escenari alternatiu tan lamentable, l’unionisme es dediqui últimament amb molt d’interès a promoure la zitzània entre l’independentisme. Ara diuen que hi ha una “Operació Mas”, per la qual l’expresident es voldria tornar presentar i que de tot això penjaria una estratègia del Partit Demòcrata per implicar Oriol Junqueras en el referèndum fins a l’últim moment, perquè el líder d’ERC s’estaria cuidant molt de fer i de signar res en aquest front per no exposar-se a una hipotètica inhabilitació que li barrés el pas a unes eleccions autonòmiques post-fracàs de la via de la consulta… i blablabla. Ganes de mirar de destruir, de la mà dels qui no saben construir. Ganes de no voler entendre el compromís de gent com Mas i Junqueras, i de partits com ERC i PDeCAT, que s’han atipat de proposar diàleg per trobar alternatives a la via actual que han d’enfilar sense el concurs del govern espanyol. Resposta? “Operacions Cebrián” d’involució i buscar mala maror. Així van fomentant l’única operació que es presenta com a alternativa real a l’actual escenari: la sortida.
(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)
