-
- 30 gen
Referèndum sense ansietat
Això del “sí” de la Cup als pressupostos del govern de Junts pel Sí té diverses coses bones. Una és, en si mateixa, el fet que Catalunya tingui uns números que el seu govern aplicarà i que ens calen a tots, siguem independentistes o no. L’altra és que, en el camp sobiranista, es facilita el camí perquè tothom que ho vulgui de veritat pugui concentrar esforços i els recursos que pertoquin també al front del referèndum. Cal sumar complicitats, hi falta molta gent, i tota haurà de ser-hi benvinguda sempre. I tres, en el camp de l’independentisme estrictament, la cosa va bé per espolsar-se certs atacs d’ansietat i aquell anar a remolc de les idees que des de la Cup es puguin anar posant damunt la taula cada dos per tres. Ells diuen que aquests pressupostos els avalen perquè es convoqui el referèndum abans de l’estiu? Molt bé, ja estava previst que fos així i no calia que ells diguessin que ho exigeixen perquè si hi ha compromès un referèndum per a la tardor, ja em diran vostès si no calia convocar amb cert marge. A partir d’aquí, la data es fixarà en funció d’allò que puguin impulsar els qui estan de veritat implicats en la logística del plebiscit.
Oriol Junqueras és una peça clau, en aquest sentit. Ahir deia a la ràdio que “és possible” fer el referèndum abans de l’estiu, i el cas és que tampoc cal que hi entri, ell i la resta, en aquest tipus de competició per veure qui diu que es pot fer abans i per tant a veure qui projecta tenir més ganes de fer-lo i de fer-lo ja. Aquesta és una dinàmica atacada que ha imprès una part de l’independentisme durant els últims temps, i s’ha demostrat més perjudicial que no pas en clau de suma. No cal que fem creure la gent que això d’un referèndum per la independència amb l’Estat de cul és una cosa facilíssima de fer i que ja si d’això ens hi posem demà millor que l’endemà. No cal. De veritat. Cal impulsar-lo dins els marges establerts, i amb les correccions temporals que calguin, amb l’objectiu de fer-lo bé i en condicions de guanyar-lo.
Per tirar endavant aquests pressupostos, Presidència i Economia han treballat a fons i junts han sumat. Ara Presidència i Vicepresidència tenen el repte polític de les seves vides, junt amb la resta de departaments del Govern, però aquí Puigdemont i Junqueras amb una responsabilitat clau i que marcarà les seves carreres polítiques. El president ja ha dit que no contempla cap altre horitzó polític per a ell que no sigui el del referèndum. El vicepresident estem tots segurs que hi veu també l’oportunitat inequívoca que tot independentista de tota la vida com ell, així que segur que també prioritzarà aquest front i les seves conseqüències a una possible inhabilitació o acció del govern espanyol que li pogués barrar el pas de cara a unes hipotètiques eleccions catalanes en clau autonòmica després d’un avortament del referèndum. Ell segur que tampoc no aspira a altra cosa que a un referèndum que han promès del dret i del revés, també els seus. I per tant, confiança plena i atacs d’ansietat zero. Ara cal feinejar molt i bé, amb poc soroll, amb zero sobreactuació ni necessitat de demostrar que s’és el més ràpid de l’indret. A feinejar i a fer-ho bé, i que es noti amb fets. Malgrat tot, i els molts elements que s’hi conjuren en contra, aquest govern està demostrant que pot fer la seva feina. Ara cal que demostri, a més, que pot culminar-la amb èxit amb el seu projecte mare i que el justifica.
(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)
