-
- 06 set
¿Retorn al futur?
Teatre, però del dolent. Allò de divendres al Congrés i el segon fracàs de Mariano Rajoy ja se sabia, perquè estava escrit en el guió d’una obra de teatre que no per nova aporta res de positiu. És com allò de la diferència entre “nova” i “bona” política. Això de tant de fracàs en debats de (no) investidura és nou, però no necessàriament bo, molt especialment si acaba en terceres eleccions i si tot el que hem viscut d’un temps ençà es converteix en una mena de “retorn al futur” . ¿Tornarem al bipartidisme PP-PSOE a Espanya? Està molt en mans de Pedro Sánchez, que si vol això últim haurà tirat per la borda el crèdit que ha guanyat resistint les pressions a què l’han sotmès propis i estranys.
Perquè una cosa no treu l’altra i això se li ha de reconèixer al líder del PSOE: està resistint com no era d’esperar. Ho vaig dir en el seu dia: allò del “pressing Cup” no era res més que un “benvinguts al món real” que va dramatitzar amb molta salsa una formació política molt donada a criticar molt i a construir poc. Ho veia clar fa mesos, però ara, comparant aquelles suposades pressions perquè els d’Anna Gabriel investissin Artur Mas, amb les que ha patit, pateix i patirà Sánchez per investir Rajoy, allò queda clarament en massatge amb carícia final. Però això no salva Sánchez per si sol.
LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA
Està quedant clar que a dia d’avui (demà ja ho veurem) és Sánchez i no Pablo Iglesias el gran antagonista de Rajoy. Però també és veritat que Podem (i Ciutadans amb alguna ajuda més) hi és pels errors de PP i PSOE. Els populars està clar que no volen rectificar perquè creuen que el que es deriva de l’actual fragmentació política, malgrat tot, els pot acabar beneficiant electoralment. Però, ¿i el PSOE?
Ni Rajoy ni terceres eleccions. Aquest hauria de ser el mantra que Sánchez i el seu entorn (el que li vol bé) haurien de repetir mentalment fins interioritzar-lo i traduir-lo en la construcció d’una majoria parlamentària al Congrés que s’ha demostrat que existeix. 180 enfront de 170 diputats. Aquí hi ha un bloc que comprèn de l’esquerra de Podem al centre del Partit Demòcrata Català i el PNB. Això sí, la majoria alternativa existeix si es vol fer alguna cosa nova i de profit. Aquest és el gran desafiament i la gran veritat o mentida de l’espectacle amb què aquests dies ens torturen ses senyories, sobretot si és per tenir més del mateix.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
