De confiança i xerrameca

A mi que la Cup digui que votarà a favor de la qüestió de confiança plantejada pel president Puigdemont no m’aporta res. No m’aporta ni que ho diguin ni que ho facin. I bàsicament perquè sabíem tots, des del minut u de l’anunci de la cosa, que això passaria. Ses senyories de la Cup diuen que el càlcul polític amb ells no va, però això la resta ens ho hem de creure tant com els seus pactes, és a dir més aviat poc. De carregar-se ara el govern ho engegarien tot a dida i tothom els assenyalaria, per tant no ho faran. Allò que interessa de veres són els pressupostos, i aquí segueixen marejant la perdiu.

Molta gent, a Espanya, sobretot gent d’una certa edat (però no necessàriament només ciutadans en la franja alta d’edat) han votat els últims anys pel PP amb una motivació de por. De temença per l’incert, per la inestabilitat i les seves possibles conseqüències nefastes sobre les pensions, per exemple. I han votat PP com podien haver votat qualsevol altre cosa que sigui al govern i que s’erigeixi en antídot plausible contra els qui teòricament poden amenaçar tot això. Però, i a Catalunya?

A Catalunya hi ha govern, sí, però la incertesa hi és tota, pel gran desafiament polític i social defensat en primer terme pels qui encapçalen l’Executiu i que són majoria al Parlament. Els cal incertesa afegida? No, bàsicament no poden assumir-la. I si algú creu que en un pròxim cicle electoral català, constituent o no, podran sumar majoria les actuals forces en el poder si persisteixen en el desconcert que generen en qüestions bàsiques com els números i els comptes que ens interessen a tots, aquest algú va molt equivocat.

Hi ha desconcert i crisi d’identitat i de definició al PDC? Sí. Esquerra està bé però tampoc per a tirar coets i sola no ho podrà fer? També. La Cup sabrà fer alguna cosa política de profit durant aquest mandat en clau en què és decisiva, sense que necessitat que els ho implorin mil i un cops? Determinant. Ho serà que els tres actors polítics clau facin la seva feina, cadascú per la seva banda. Però, ara mateix, que tirin els pressuposten endavant plegats, i que es posin ja a generar confiança a raig, o la resta només haurà estat xerrameca que ens la podríem haver estalviat.