-
- 22 mai
Xavi Domènech: aquell far, Itàlia i sort d’Errejón
Xavier Domènech no només desperta l’entusiasme de Pablo Iglesias, que a més quan el va besar a la boca al Congrés no va ser la primera vegada que li demostrava amb efusivitat el seu afecte personal. És un home molt proper a l’alcaldessa Ada Colau, ha encapçalat a Barcelona la llista d’En Comú Podem (la marca de Podem a Catalunya). Ha fet això i no només ha guanyat les eleccions a la seva circumscripció, sinó que ara torna a això (diuen que a repetir victòria) de cara al 26-J, amb quatre mesos al Congrés que l’han projectat en les enquestes com un els polítics més valorats del moment. I ell? Què valora especialment via paladar?
Obre jornada amb un cafè de bon matí i després té clar que n’hi haurà uns quants més, “massa”, al llarg del dia. Es justifica dient que en realitat allarga molt els cafès: “Vaig amb la tassa a la mà durant moltes hores“. I el seu punt gourmet amb el cafè ho demostra amb una preferència clara: “Tallat o amb llet, a Itàlia sol”. Aquest link italià.
No és de les preceptives “cinc àpats al dia”, sinó de tres. Al matí, quan té temps, s’anima amb un entrepà (de fuet, xoriço o botifarra blanca), i quan no, magdalena acompanyada del seu cafè. El menjar del migdia, darrerament, va de menú, i a la nit acostuma a no perdonar: a casa. Per menjar, acompanya amb cervesa o vi blanc, i de nit és d’aigua.
El seu restaurant i plat ideal ja no existeixen. De què anava? “Esqueixada” de bacallà. Al restaurant del far de Sant Sebastià, entre Palafrugell i Tamariu. Hi intentava anar un cop l’any, “fins que un any l’esqueixada era bona però ja no absolutament extraordinària”. Va preguntar i va resultar que el cuiner havia anat a treballar a França. No li van saber dir on, així que aquell “quedarà com un plat mític” per Domènech.
Darrerament, amb la seva etapa de diputat a Madrid estrenada fa poc, ha anat a molts restaurants, però no destaca cap especialment, pel ritme que hi viu, tot i que confessa que sobretot té consciència d’haver menjat coses bones en alguns llocs on ho ha portat Íñigo Errejón.
Plats destacats? Això sí: li encanten els spaghetti frutti di mare fets en un barri de Venècia ( “que intento imitar i que amb si fer-ho força bé”, assegura). També li encanten els spaghetti a la putanesca, “però aquests (com el seu origen) són més de batalla”.
El peix li agrada gairebé tot, però “per motius biogràfics” diu que la truita sempre té un lloc especial en el seu podi. Pels mateixos motius (en aquest cas una temporada llarga a Nicaragua), li encanten els fesols amb arròs ( “abans no els podia suportar”). I de la seva terra, té predilecció especial per l’arròs negre i l’arròs a banda. I les carns? Li agraden gairebé totes, especialment el llom a la sal, encara que recorda amb gran afecte el ossobuco com a “plat d’infància”.
De quan menja fora, diu valorar especialment “algunes coses índies de les que sóc incapaç de saber el seu nom” però que considera extraordinàries. Li agrada la moussaka i menjar libanès de la qual tampoc sabria dir el nom de res en concret (encara que li encanti).
Per a les postres sempre es queda amb el tiramisú, “encara que mai trobo el que em feia una amiga italiana”, afegeix amb aquest punt de nostalgia.
(Per llegir l’article a GASTROTALKERS, cliqueu aquí)
