-
- 06 mai
Voto o no voto?
Ahir em vaig sorprendre a mi mateix fent-me aquesta pregunta. Voto o no voto? Com ens hem de veure, eh? Jo, que tota la vida de Déu he estat matxacant amics, coneguts i saludats perquè el dia d’una cita amb les urnes no hi faltessin. I ara, de cara al 26-J, crec que per un punt de ràbia amb la inutilitat política espanyola, poques ganes que tinc de votar, tot i que ja els dic ara que la pregunta l’he contestat ràpid i sí que dipositaré sobre a l’urna. Però exactament sabem per a què?
També ahir, una amiga piulava a Twitter… “Esos vacíos entre legislatura y legislatura llamados campañas electorales”. I jo, en veure-ho, vaig pensar que un servidor hauria escrit “Aquells buits entre campanya i campanya anomenats legislatures”. Perquè admetrem que aquesta mini legislatura espanyola ha estat una presa de pèl col·lectiva i un desproporcionat i car homenatge a la inoperància i a la politiqueria més grotesca i absurda. Al podi, Premi Accèssit per a Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera.
Hi ha legislatures que per molt que durin són un foc d’encenalls de principi a fi. Un pim pam pum sense sentit i sense cap aportació de relleu. Buidor, tristor. Res que justifiqui la desmadrada despesa electoral i política que carreguem al damunt els ciutadans d’un Estat que manté a consciència un Senat que no serveix per a res. Això últim és un detallet que fa de metàfora de tota la resta, però d’indicadors que ens ho reconfirmin en el dia a dia no en falten. L’avui finada no-legislatura, aquesta buidor de talent polític i de sentit d’Estat que ens han regalat ses senyories de can Madrid, n’és un d’aquells que marca un abans i un després. D’aquells que desincentiven el vot del més pintat. De mi, per posar un cas.
Algú de vostès té algun ànim especial o algun estímul de relleu que el faci moure el cul del sofà, de la cadira de càmping o de l’hamaca de la platja per moure’s a votar aquest pròxim 26 de juny electoral? Jo, que per a aquestes coses de l’automotivació sóc ràpid, ja n’he trobat una. A veure si l’encerten. No m’ha costat gaire empescar-me-la perquè sóc molt de posar imaginació a la vida, i perquè tinc clar que hi ha vots que ens allunyen d’aquest projecte espanyol fallit, i d’altres que ens en fan còmplices. Però el dubte inicial hi va ser. Voto o no voto? No sé si tothom hi posarà tantes ganes i imaginació.
(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)
