-
- 12 mai
Juan Carlos Girauta: Aquells meravellosos anys
El portaveu de Ciutadans a la primera legislatura al Congrés d’aquesta formació, Juan Carlos Girauta, és aquests dies un d’aquells diputats que tot i el període electoral segueix al peu del canó, ja que forma part de la Diputació Permanent. És un dels homes de la màxima confiança d’Albert Rivera, amb experiència en la seva vinculació a la política i als mitjans de comunicació però, en menjar, encara amb link important amb els anys en que era nen. Recorden la sèrie “Aquellos maravillosos años”? En la seva relació amb el menjar, Girauta té aquest punt malenconiós, i ho gaudeix.
Tant en l’esmorzar com en el berenar, això es deixa notar. Un nexe en comú els uneix: el “bocata”. “Com quan era nen”, reconeix. Però entrepà de què? De pernil ibèric o de tonyina. Ni embotits ni formatge. I això acompanyat sempre d’un dels cinc o sis cafès al dia que pren, i amb suc de taronja natural. L’esmorzar, en un bar prop de casa.
Quan descriu el seu moment del menjar, torna el link amb el passat: “M’agrada menjar tranquil però no tinc l’ocasió de fer-ho tant com voldria. M’agrada pensar en aquells menjars que es feien abans, en aquestes sobretaules tan agradables“. El cap de setmana, especialment de nit, aprofita per posar-s’hi.
És més de carn que de peix, amb dos plats predilectes: l’steak tàrtar (picant) i el filet (sempre poc fet). Destaca l’steak del restaurant barceloní Mil921, i aprofita per destacar un altre, veí d’aquest, on també gaudeix menjant: Casa Paloma. El xai també estaria en el seu podi de plats favorits, amb la carn destacada. I si ha d’escollir algun peix, tira per un “que sembli carn”. El rap hi és.
És d’acompanyar els àpats amb Coca Cola Zero. Si hi ha un vi blanc molt fred, igual s’anima. El negre, mai. Li provoca mal de cap.
I quan arriba a les postres és quan es perd. Es reconeix “massa de postres“. Assumeix que hauria de menjar fruita però, ara al Congrés o en el seu dia com a eurodiputat a Brussel·les, quan veu l’assortiment de pastissos… no ho pot resistir. Els seus pastissos favorits, si són casolanes, fetes en el lloc, són els de llimona amb merenga, i també els de formatge. Se sap “molt llaminer” i a la llista afegeix el pastís massini o Sant Marc. Aquesta fase del menjar ja, amb un parell de cafès com li agraden a ell: sols i curts. Ristretto.
Amb el sopar, si és a casa, especialment entre setmana, arriba la calma. Sopar lleuger, tirant de fruita, si fa calor, de gaspatxo, i en general, ho admet, tractant de treballar el mínim. El cap de setmana, si el sopar és amb amics, gaudeix amb la xerrada i una sobretaula llarguíssima, que considera un gran plaer de la vida. Li agrada gaudir de la conversa i el debat, sobretot perquè “aquí surten temes dels que no pots parlar en una altra ocasió amb aquesta tranquil·litat”. I aquí li agrada tirar també del retrovisor: “El plaer de la bona taula t’ajuda a recordar i a rememorar junts el passat compartit amb els amics“.
(Per llegir l’article a GASTROTALKERS, cliqueu aquí)
