-
- 03 mai
Ferum de mort
Quan els més llestos i els últims en arribar salten del vaixell. Quan els quifotien zitzània des de l’ombra tornen a atrevir-se a fer-ho davant els focus de les càmeres. Quan se’t posa cara d’oportunitat perduda, i no pots dissimular-ho. Llavors, políticament, fa ferum de mort. Ara a qui tots aquests indicadors donen per amortitzat és a Pedro Sánchez. A dos mesos de les eleccions. ¿Tindrà temps de remuntar? I, sobretot, ¿els seus li donaran alguna opció de fer-ho? Perquè ara Mariano Rajoy hi està posat, i de quina manera, després que la majoria el donés per finat després del 20-D, i ja ni a José María Aznar no el té conspirant amb força a l’esquena, oportunament entretingut com tenen l’expresident amb les seves cosetes d’Hisenda. Però Sánchez no té recursos d’aquest calibre al seu abast, per exemple per restar ni que sigui una mica de la pressió que li dedica la presidenta andalusa, Susana Díaz.
D’aquí que la campanya electoral espanyola tingui la pinta d’un “PSOE contra Sánchez” en tota regla. Els moments Carme Chacón i Irene Lozano renunciant a anar a les llistes, per motius ben diferents però amb el mateix substrat, no són més que petits indicadors del problema de fons. I és que, com va dir Xavier Domènech d’En comú Podem, avui hi hauria govern amb Sánchez de president, si el secretari general del PSOE manés a casa seva. Però no és el cas i el PSOE de tota la vida s’ha imposat. Ell i lesseves grans llacunes.
¿”L’Espanya plural”? ¿”Un govern d’esquerres”? Benvinguts al món real, votants del PSOE que encara quedin, també a Catalunya. El jacobinisme del PSOE, el seu conservadorisme i la seva covardia han avortat l’opció de Pedro Sánchez president. Ho han fet ara i l’han hipotecat de cara al juny. Perquè ara tenia els vots per ser-ho, l’han obligat a renunciar-hi lactant amb Ciutadans, i repetir resultats en les pròximes eleccions ja no és ni molt menys un escenari que li asseguri res. Al contrari.
Sánchez podria haver pactat amb Podem i haver aconseguit l’abstenció de Convergència i d’Esquerra, si hagués pogut contraure compromisos en clau d’esquerra, de progressisme i d’un esquema federal i democràtic diferent al del PP. Però això al PSOE no hi cap. Tampoc amb un Sánchez que si en els pròxims comicis queda més o menys com ara, segon (i ja no diguem res si queda tercer), tindrà les hores (de la mateixa nit electoral) comptades. I el PSOE, a cedir el pas com sempre havia passat fins ara, a la llista més votada en unes eleccions al Congrés. I el PP a governar, sol o en companyia d’Albert Rivera. Pinta així de malament, Pedro. Desmenteix-ho, si pots, amb fets.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
