-
- 03 abr
Revilla: molt més que anxoves
Pocs no coneixen al carismàtic i mediàtic president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, de qui una de les estampes que la majoria retenim en la memòria és la d’ell obsequiant unes anxoves a l’inquilí de torn de la Moncloa. Però això no ho fa només en clau de promoció d’un producte que es relaciona molt amb la seva regió. Els que el coneixen bé el descriuen com un “fanàtic tastador d’anxoves”, que sap identificar gairebé d’on van sortir i on les van pescar. Això és així, però pel que fa al menjar, Revilla té les seves altres predileccions, anxoves a part, i és considerat “un tipus amb paladar”.
Per esmorzar, és de llet amb “sobaos”, un pa de pessic típic de Cantàbria que s’ha popularitzat fa anys més enllà d’aquesta comunitat, gràcies a la pastisseria industrial. I el què hagi aquí serà del poc sucre que ingerirá durant el dia, ja que és molt més de salat que de dolç.
És de menjar frugal, poc, però plats contundents. És de plats de cullera, de guisats… amb una predilecció especial: el cocido de Liébana, típic de Liébana, molt semblant al cocido madrileny, però per exemple amb el cigró típic de la zona, més petit. I amb el cigró, la seva carn de matança, patata i verdures com la col.
Lo seu és la cuina tradicional, no la més innovadora, i quan viatja per Espanya tendeix a demanar per l’especialitat o el plat o producte típic del lloc. De primer, en grup, és de demanar un variat de tapes, on no pot faltar el formatge (del qual n’és fan)… si no és que el reserva per a les postres.
A Santander hi té un restaurant destacat d’entre els seus predilectes: Zacarías, d’on li agrada amb destacada afició l’arròs amb verdures i bolets. Ell, de fet, és molt aficionat als bolets (amb els moixernons al capdavant), i li agrada cuinar i anar a agafar-los a la muntanya.
Per acompanyar dinar i sopar és de vi negre molt per sobre del blanc, i més de Ribera que de Rioja. A casa acostuma a sopar fruita, entre setmana. I quan queda amb els amics, ell és feliç si troba un restaurant amb zona a l’aire lliure on poder fumar cigars. Tanca amb això i amb un whisky.
(Per llegir l’article aGASTROTALKERS, cliqueu aquí)
