-
- 11 abr
Inés Arrimadas: sola o amb Cola Cao
La líder de Ciutadans al Parlament de Catalunya és gaditana de Jerez de la Frontera. Però als seus 34, ja fa anys que viu a Barcelona i que parla perfectament el català. Té capacitat d’adaptació al medi, i té fama d’aprendre ràpid. Flueix per la cambra catalana, lleugera, com la seva dieta (en general).
El més contundent, els seus atacs als partits independentista a banda, és, pel que fa a la seva dieta, l’esmorzar. El considera el menjar més important del dia, i sol esmorzar fruita (depèn de la temporada: kiwi, maduixes, taronges … la pinya NO li agrada), pa torrat integral amb oli i formatge fresc o gall dindi. Això acompanyat d’un got de llet desnatada o suc de taronja natural (els de pot no els pren). A mig matí, quan té temps, pren un mini entrepà de pa integral amb formatge i un got de suc natural o llet (sola o amb Cola Cao). Per cert, que és una addicta del formatge. Si no en menja en 2-3 dies, l’hi demana el cos.
I quan arriba l’hora de dinar, assegura que li va tot (carn, peix, pasta ..), però especialment els plats “de cullera”. El que no li agrada gens són vísceres, cervells, ronyons…
Com observem, la seva dieta sembla elaborada per un professional mèdic dels que treballen per una dieta equilibrada. Però aquests especialistes, els nutricionistes, acostumen a recomanar també cinc àpats al dia, cosa que Arrimadas, pel seu ritme de treball, del parlament al plató, del plató al partit i a mil i un llocs més, no es pot permetre sempre. Berenar, doncs, poques vegades, i quan ho fa pren un got de llet (sola o amb Cola Cao).
Per sopar, quan pot sortir especialment, li agrada el menjar japonès. En el més quotidià tira per coses simples com la truita, verdura, pit de pollastre a la planxa… això sempre que la seva agenda no li imposi sopars o pica-piques de treball.
És més de salat que de dolç. De fet els seus capricis són normalment coses salades, com uns bons ous ferrats amb patates. Unes postres que li encanten és el típic català “mel i mató”. I intenta no menjar fregits, però si n’hi ha, els menja perquè li agraden
(Per llegir l’articl a GASTROTALKERS, cliqueu aquí)
