Buscant la sociovergència

• 04/04/2016
• 0 Comentaris
• Etiquetes: #LaCortinaDeFum, agenda política, Albert Rivera, articles, CiU, ERC, Iglesias, Núria Marín, PSC, Puigdemont

N’hi haurà que llegiran el títol (o fins i tot l’article sencer) i pensaran que defenso un pacte entre Convergència i el PSC. I s’equivocaran. No parlaré de sigles sinó de ciutadania. No d’ideologies tant com d’actituds.

Hi havia un espai polític clàssic que es va descriure com a sociovergència i que a nivell del Govern mai va sumar quan ho podia fer. S’hi integraven unes sigles, les de CiU i el PSC de llavors, però sobretot era sinònim d’un cert carril central a nivell social, de ciutadania. Descrivia també una actitud, un espectre social que pot ara eixamplar la base del denominat procés, que si ha de créixer ho farà sobretot per aquí, no per l’esquerra.

Aquesta és una reflexió de fons que han de fer a Convergència amb vista a impulsar un nou espai que, es digui com es vulgui, li doni sentit d’utilitat i el diferenciï d’altres ofertes sobiranistes. El PSC no ho farà i ERC no pot. I aquest espai social abraça –eix dreta-esquerra a banda, en la línia del que han volgut defensar fins no fa gaire Albert Rivera o Pablo Iglesias a Espanya– una àmplia franja de població. I comprèn sobretot una actitud, una manera de fer més que no pas unes polítiques concretes.

Atraure aquest espai s’ha de poder fer amb credibilitat, i reclama recuperar certes banderes i també aixecar-ne altres de noves. Amb un debat sobre noms, nous i vells, que és important però que queda col·lateral al costat de la necessitat de reformular projecte i missatges. I aquí l’àrea metropolitana de Barcelona és molt important. No abdicar d’aquesta part del país, i més enllà, la idea de treballar pels ciutadans de més a prop.

Tenim un president, Carles Puigdemont, que ha estat alcalde. Ell i altres alcaldes poden impulsar aliances estratègiques, internes i externes. L’àrea metropolitana és vital. Amb actituds com la de Puigdemont, trobant maneres d’acostar el seu projecte en clau de país a llocs com l’Hospitalet, buscant sintonia amb una Núria Marín que sap que la seva ciutat ha viscut un creixement espectacular i que ara, per fer un salt qualitatiu, ha de transcendir aquest espai concret. Es poden trobar entorns de confluència (o de convergència), com sinònim d’utilitat per a la ciutadania i sense renunciar políticament a res, en positiu. Una qüestió, sobretot, d’actitud.

(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)