-
- 25 abr
Andrea Levy: dama i dieta de ferro
La vicesecretària d’Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, viu des de fa mesos a cavall entre Madrid (on té despatx a la seu central del PP) i Barcelona, com a diputada al Parlament de Catalunya. Això a banda, té un circuit televisiu i radiofònic en tertúlies i entrevistes que la porta de crani tot el dia. I, a sobre, quan hi ha eleccions, que últimament és sovint i que pinta que en breu tornarà a ser el cas, ha de recórrer Espanya, província a província, com a responsable de discurs i argumentari del PP. Com s’alimenta enmig d’aquest panorama? Com pot, encara que amb moments contundents, com el seu discurs públic?
Per esmorzar pren el seu únic cafè del dia, que és llarg i amb llet, sempre en una tassa Dean & Deluca de Nova York. I per acompanyar, no pot faltar mai un Donut. Li encanta aquest producte de brioixeria, que és la seva imprescindible dosi diària de dolç. De fet, així acostuma a obrir una jornada que acostuma a ser boja, tant que amb els seus més estrets col·laboradors, mig seriosament i mig en broma, ja tenen comentat que com a màxim l’agenda els permet fer un dinar important al dia. L’hora de l’esmorzar la acostuma a enxampar amb el circuit mediàtic en dansa, i de nit, o torna d’algun acte o reunió, o té tertúlies també, tot sempre fins tard.
Així, amb aquest panorama, Levy intenta preveure si “el menjar important del dia” serà el dinar o el sopar. Si veu clar que serà el sopar i que abans menjarà quan pugui però no abans de les 15h, tira d’un entrepà a mig matí. Té dos predilectes: el de fuet i el de croissant amb mortadel·la trufada i tomàquet confitat. Davant de la seu central del PP, a Madrid, diu que troba aquests i molts altres entrepans, en un lloc, pastisseria Mallorca, que li recorda a la cadena Farga de Barcelona.
No acostuma a menjar de forma molt abundant, sobretot perquè habitualment a primera hora de la tarda té reunions de treball gairebé sempre. Això sí, dues vegades a la setmana mínim (perquè així els ho van recomanar al seu dia i perquè s’ha aficionat molt a això) menja “berberetxos”. A la llauna o al vapor, la “tornen boja”. I per què li van recomanar? Doncs perquè tenen ferro, “més que la carn i els espinacs”, i això li dóna energia per a la seva agenda de bojos.
Li agrada especialment el peix (si es pot donar un “homenatge”, que sigui de marisc) però el menja especialment quan va de restaurant, perquè cuinar a casa li costa. De fet, a casa, si ha de cuinar (habitualment per sopar) tira bastant de pizza, de formatges, verdures al wok o d’alguna carn que abans s’ha congelat. Congela bastant.
Li agrada més el vi blanc que el negre, no li fa cap lleig a les canyes de cervesa, però últimament s’ha aficionat (i assegura que és “super tendència a Madrid”) al fino, xerès, camamilla, pal tallat i begudes per l’estil, tant per dinar com per sopar.
