-
- 16 mar
Convergència es va retrobant
És com si el pitjor ja hagués passat, a jutjar pel que respiren convergents de sensibilitats ben variades. A Madrid han retrobat el seu discurs lligat a la utilitat, que ara podria passar per sumar a fer possible una investidura de Pedro Sánchez, i no els cauen els anells en dir-ho. ¿A canvi? Referèndum, una opció que també reclama una formació política espanyola com Podem. Assumeixen la complexitat del seu espai polític i del seu rol.
A Catalunya, tenen al capdavant del govern un Carles Puigdemont que ha aportat calma i desacomplexament. És netament convergent però no facilita la caricatura que es fa d’aquest espectre de votant i de polític. ¿I al partit? Han trobat la fórmula per versionar allò de “la puta i la Ramoneta”, adaptat als nous temps i a la seva nova pell: són sobiranistes. ¿Independentistes? Ara sí, però sobretot perquè defensen la sobirania del país. Volen seguir fent de partit d’ampli espectre, abraçant sensibilitats diferents, i això incorpora els qui en un referèndum per la independència votarien ‘no’, tot i que ara el partit defensa el ‘sí’ perquè les circumstàncies així els han empès a fer-ho. La complexitat reversionada.
En tot això hi ha un lideratge institucional que emergeix, el de Puigdemont, i un que comprensiblement no acaba de trobar el seu espai i to, el del president Artur Mas. En els últims dies, però, ja hi ha qui li ha dit que hauria de saber fer un cert “mut” que li estalviés a ell i al partit la sensació que vol i dol. És a dir, que tothom té clar a Convergència el sacrifici que ha fet Mas i com això i la seva feina en el dia a dia els pot sumar, però a la vegada són conscients que el president viu un “dol” intern per com va haver de deixar la primera línia, que el fa aparèixer en fotos on sembla que estigui posat amb calçador i que el fa fer declaracions on traspua una agror i ressentiment (molt especialment vers la CUP) que no engresquen. “Anirà trobant el to i l’espai”, en diu gent propera.
Mas, de fet, treballa en la reconversió del partit, i en això tothom a casa seva hi confia especialment. Té l’autoritat per demanar els sacrificis personals que calguin, i això pot implicar la jubilació d’una sèrie de noms que ja resten més que sumen a una formació política en vies de retrobament, més que no pas de reinvenció. Convergència busca retrobar l’essència d’allò que la va fer important en el seu dia, per sorpresa, i vol reeditar-ho, també ara agafant desprevinguda una majoria que ja la donava per morta (un cop més). Ara, fins i tot, en els sondejos que estan fent en les agrupacions territorials, es palpa (a diferència de fa uns mesos) l’estima per un nom, Convergència, que la base no vol perdre.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
