Barcelona té poder

  • Barcelona té poder

    LCDF_pista

    Convergència es mou, i no només al Congrés. El conseller Santi Vila ha descrit davant les càmeres la seva idea del que ha de ser el partit. El diputat Carles Campuzano s’ha postulat des de l’ala socialdemòcrata. I tot això en obert, mentre Germà Gordó, diputat i exconseller, molt fidel al seu estil, feineja partit endins, lluny dels focus de les càmeres. Ell també es mou en la cursa pel lideratge de l’espai polític convergent, remenant peces que projecten la seva idea de partit, però començant per la seva plaça forta: Barcelona, i concretament la federació barcelonina de Convergència.

    El congrés per elegir la cúpula del partit a la capital és previst que es faci després del que ha de «refundar» o reformular de cap a peus el partit en conjunt. Per tant, ningú no sap del cert com anirà o es plantejarà el debat barceloní a nivell de Convergència o de la plataforma que es derivi de l’important conclave sobiranista del juny en què ja treballen Artur Mas i el seu equip. Però com les diferents famílies o corrents de l’actual partit enfoquen la «batalla» barcelonina apunta pistes que en transcendeixen. Per exemple, hores d’ara la candidata de Gordó a presidir la federació de Barcelona de CDC, l’actual directora de l’Institut Català de les Dones, Teresa Pitarch, ja comptaria amb el suport de 8 dels 11 presidents d’agrupació que hi ha. Davant seu es prefiguren dues candidatures alternatives. La de Mercè Homs, germana del portaveu de Democràcia i Llibertat a Madrid i regidora que quan acabi l’actual mandat municipal farà 12 anys que n’és, i la de Carles Agustí, assessor a la Diputació, a qui els de Gordó no donen «cap opció».

    Gordó i els seus necessiten proves de força, i aquest xup-xup previ al congrés barceloní els pot ajudar. Barcelona té poder. La seva federació convergent és important en l’elecció de secretari general. Gordó es reivindica i el model de partit que proposa amb l’excusa de la renovació de la federació de Barcelona és evident que és extrapolable al conjunt d’una Convergència que vol sobiranista, de centre ampli, i amb primàries per elegir càrrecs de partit i caps de llista. A més diu voler recollir el guant de la reivindicació d’una base que reclama limitació de mandats. Si s’apliqués la seva proposta en aquest àmbit (i amb voluntat de ser retroactiva), cap dels actuals regidors convergents a l’Ajuntament de Barcelona podria repetir. Tampoc Mercè Homs, en cas que no fos cap de llista i a partir d’aquí es plantegés alguna fórmula per trempejar o adaptar la norma. Hi ha partida. Moviment.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)