-
- 02 feb
Quo (no) vadis, Convergència?
Si fan l’exercici de posar “Quo vadis, Convergència” al Google, veuran que el títol és poc original i l’han plantejat un munt de vegades en columnes, articles i reportatges. Es veu que preocupa molt, això de Convergència. I no d’ara, sinó de fa molts anys. Un mèrit, sens dubte, d’una formació política que, malgrat sembla que ha tingut crònicament molts amb l’ai al cor, de moment ha sobreviscut. Però el temps passa per a tots, i últimament a velocitat de vertigen, i la capacitat de surar demostrada fins ara no és garantia de res. Convergència, concretament, té aquest dissabte un Consell Nacional que marcarà el tret oficial de sortida al seu Congrés del mes de juny. Serà aquest el congrés de la refundació? El del rebateig? El de la xapa i pintura? El del “tanquem la paradeta… i n’obrim una de nova”?
A partir d’aquesta setmana, doncs, sentirem veus que fins ara han anat xerrant més o menys amb discreció però que saben que o es mouen ara o igual no ho faran gaire més amb opcions que algú els escolti, sobretot a partir del mes de juny. Sentirem, doncs, aviat, el diputat i exconseller de Justícia Germà Gordó, però també d’altres. I una cosa no ens descobriran: cap a on va Convergència. Això ja ho tenen clar, és cap a la independència, i hi aniran per la via Mas, per la via PNB o per una opció ix segons el moment i la circumstància. Però si un mèrit ha tingut el procés sobiranista, aquest ha estat, entre d’altres, clarificar l’objectiu últim i prioritari del principal partit del catalanisme. Ara bé, té clar cap a on no va? Aquesta també és la qüestió.Té clar que no pot fer d’Esquerra, que per a això ja hi ha aquest partit, per cert retrobat amb si mateix i també conscient de cap a on no ha d’anar (que és el seu passat més recent, de fa uns pocs anys)? Té clar que no pot fer de Convergència antiga, de quan Jordi Pujol, perquè aquesta etapa és precisament la que ha de tancar en el seu congrés del juny, amb canvi de nom o sense? Té clar que malgrat haver optat per l’independentisme, no pot renunciar a ser sinònim d’utilitat al servei d’una causa i d’un país que reclamen que si té paper (per exemple ara a Madrid) l’ha de jugar a fons? Té clar que no pot anar cap a la irrellevància o cap al testimonialisme?
Perquè a la vida, tan important és allò que vols ser com allò que no vols ser. Així que Convergència ha de triar a consciència. I ho haurà de fer ja, no esperar al juny. A partir d’aquesta setmana comença la seva particular cursa de relleus. D’ella amb ella i les seves noves circumstàncies. A veure si ara, en aquest moment clau no només per a ella, Convergència sap no fer-se la traveta a si mateixa.
