-
- 16 feb
Pedro Sánchez: fruita, paella i gelat
S’ha estrenat un projecte periodístic vinculat a la gastronomia, es diu GastroTalkers i vincula dos conceptes que m’agraden: conversar i menjar. A partir d’ara m’hi trobareu setmanalment amb un article, però com ja sabeu com m’agrada això de la política, la meva proposta setmanal vincularà gastronomia i política. Us animeu a descobrir que hi ha entre aquests dos mons? Comencem amb el perfil gastronòmic de Pedro Sánchez!
Això de ser esportista marca. Pedro Sánchez va ser jugador de bàsquet a l’Estudiantes, i es veu que encara en conserva alguns hàbits, perquè el líder socialista i aspirant a la presidència del govern, ni en aquests dies d’estressants negociacions de resultat incert no es salta certs hàbits alimentaris que l’acompanyen des fa anys.
Els nervis no li treuen la gana i ell es manté en esmorzars molt potents, amb batuts de fruita de temporada (pinya, kiwi, plàtan, poma …), acompanyats de generoses torrades amb mantega i melmelada. Després, entre hores, tant al matí abans de menjar com a la tarda abans del sopar, tira de fruits secs.
I encara que en el seu dia a dia és de menjar lleuger, no pot negar que li agrada menjar i d’aquí que li encanti la paella, però també la pasta, el peix i la carn a planxa. Això sí, l’amanida, en principi, que no falti. I tot i que no acostuma a prendre postres, si cau haurà de ser gelat.
És molt fan dels gelats, tant a l’hivern com a l’estiu. De fet, quan ve a la meva ciutat, a Barcelona, s’acostuma a fer un homenatge de gelat a la Cremería Toscana, en ple Eixample.
Però com que no només de paella i de gelat viu Pedro Sánchez, sapigueu també que és molt fan del menjar japonès. I ja que abans us he citat la meva ciutat, remato dient-vos que un lloc que no acostuma a perdre tampoc en les seves visites a Barcelona és el restaurant Ikibana, concretament el que està situat al barri del Born, a dues passes del Parlament de Catalunya. Una fusió entre cuina japonesa i brasilera. Molt cosmopolita tot.
Li encanta el sushi i el món udon, aquest fideu gruixut fet de farina, tan popular a la cuina japonesa. Això sí: no li agraden els fregits. Igual com toca el mínim l’alcohol. Per menjar acostuma a tirar d’aigua, i molt poques vegades de vi. Com a molt, per menjar, cervesa sense alcohol, que el reserva bàsicament per quan algun dia decideix allargar una mica la jornada amb amics i companys més enllà del sopar. I és aquí on es suma a la beguda de moda als bars de copes: el gintònic.
No sabem encara si arribarà o no a president, però si es dóna el cas, aquí van unes quantes idees per als cuiners de la Moncloa, per si arribat el dia i com a benvinguda li volguessin preparar algun àpat al seu gust.
(Per llegir l’article a GASTROTALKERS, cliqueu aquí)
