-
- 01 feb
Joc de trolls
Després del 27-S, el tauler de la política catalana ha canviat. Hi ha una nova constel·lació d’herois i malvats, de negociacions i travetes. No és difícil establir un paral·lelisme amb ‘Juego de tronos’, on s’entaula la guerra dinàstica pel control de Ponent i l’amenaça dels Altres.
La política catalana fa temps que va deixar l’erotisme enrere i es va endinsar en el que és més explícit, en el costat salvatge de la vida, que diria Bob Dylan. A l’estil de Juego de tronos, una de les grans sèries del moment. Es van deixar de subtileses i van rodar caps. Van emergir com mai els enfrontaments entre cases que fins fa poc pactaven o mantenien acords de no agressió més o menys estables. Van assumir, per tots costats, un estil semblant al dels trolls que incendien les xarxes socials cada dos per tres, sovint sense gaire sentit ni recorregut.
En definitiva, ens van portar (i aquí estem) a una lluita sense quarter on les regles i el fair play més d’una vegada llueixen per la seva absència. Com en la mítica sèrie. I com allà, la cosa se sap més o menys com va començar, però a cada capítol hi ha girs de guió i sorpreses que es carreguen personatges principals, secundaris i el que s’escaigui, que fan difícil dipositar esperances i certa confiança en algú, i que, entre els uns i els altres, es dibuixa un horitzó ple de suspens que només som capaços de descriure com a incert.
Els protagonistes diversos de la història són molts, però aquí en van uns quants que respiren, a la seva manera, el mateix que grans personatges de la trama televisiva. No us quedeu només amb la semblança física, o amb el gènere de l’individu. Deixeu fluir la imaginació, i si coneixeu bé la sèrie, en més d’un cas veureu que no heu de fer un gran esforç per veure’n el paral·lelisme. ¡Ah! I si no sou seguidors del producte televisiu, igual això us animarà a posar-vos-hi.
Carles Puigdemont
Tyrion LannisterHeroi per accident, l’un. Líder pel mateix l’altre. No us fixeu només en les grenyes respectives, ni en la talla del personatge de ficció ni en la de l’actual president català. Per Tyrion ningú donava ni un euro (o la moneda que es gasti a Desembarcament del Rei) perquè no estava cridat ni remotament a encapçalar les esperances de regnar dels manaires de la seva família. Ell s’ocupava de les seves coses quan els girs de guió del procés el van exposar i el van portar a haver d’assumir una responsabilitat (i segurament un destí) que no s’hauria imaginat mai, només en els seus somnis més bojos.
Oriol Junqueras
Jaime LannisterA un republicà, que el coneguin com el mata reis (metafòricament, és clar) hauria de ser la cosa més elogiosa del món. A Jaime Lannister el van rebatejar així i la seva fama el persegueix. Tots sabien a què aspirava, a Rei, i va poder ser Mà del Rei (la seva extensió), però bàsicament ha sigut Lord Comandant de la Guàrdia Reial. Les relacions amb els membres de casa seva són tempestuoses i, en molts moments, contradictòries, i incorporen de l’incest a la traïció, passant per l’amor i la lleialtat contra pronòstic més absoluta. La casa Lannister sovint recorda el millor i el pitjor que tenen els polítics sobiranistes i les seves vicissituds.
Inés Arrimadas
Joffrey BaratheonVa arribar a regnar. Per poc temps, però ho va fer. Per aquells atzars del guió i d’una història on res és el que sembla. ¿I on va regnar? Bàsicament a casa seva, a la seva fortalesa. Com una Arrimadas, igual que Joffrey barreja de dues cases (andalusa i catalana), que bàsicament va heretar del gran líder del seu partit quan aquest va decidir expandir els seus dominis i deixar Catalunya com una plaça forta. Ella regna aquí. ¿Per quant temps? Segur que més que Joffrey.
Miquel Iceta
VarysSap que no regnarà mai, però ell no juga aquesta lliga, com a mínim en aparença. La seva tasca és influir, manar des de les bambolines del poder on sempre s’ha sabut moure amb habilitat i destresa. I només ha fet un pas endavant i ha arriscat quan s’ha mogut sota els seus peus tothom i l’status quo on havia viscut tan confortablement. No és explícitament ni dels uns ni dels altres, sinó bàsicament d’ell i les seves circumstàncies.
Lluís Rabell
Samwell TarlyUn personatge molt secundari encara que amb esclats de protagonisme que en el cas de Lluís Rabell es van centrar bàsicament durant la campanya electoral, quan el seu gran líder el va deixar sol i a la seva sort. Com va fer John Nieve a Samwell Tarly al Castell del Mur, i aquest gairebé no ho explica.
Xavier garcía Albiol
Khal DrogoÉs clarament d’una altra tribu, d’una de bastant diferent que es reivindica com a tal amb les seves pintures i estètica. Hi ha voluntat no només de fixar-se com a diferent, sinó, sobretot, de marcar un perfil amenaçador. Però Khal, sota una aparença mastodòntica i ferotge, és fràgil. Com el lideratge d’un Albiol que sovint ensenya les dents però que ha arribat al lideratge del PP de Catalunya en un moment òptim per a la cocció ràpida de qui ocupés aquest lloc.
Anna Gabriel
Pardal SupremNo es coneix el nom del Pardal Suprem, el líder de la Fe dels Set, que és l’organització que s’autoproclama a la sèrie com a guardiana de les essències i d’una fe que consideren que els altres posen en perill. El nom del líder i de la resta no se sap perquè no importa. En teoria la cosa és col·legiada. ¿Us sona? Però el Pardal Suprem és un indiscutible primus inter pares, i no són molts però condicionen (¡i de quina manera!) la vida de la casa regnant.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
