-
- 15 des
Un president que insulta
Un president que insulta i que diu que no té per què escoltar segons quines coses en un debat, o està desesperat o és així. En qualsevol dels dos casos és un dirigent que, en fer això en un cara a cara, no es cobreix precisament de glòria. Mariano Rajoy, en aquest sentit, va sortir del cara a cara amb Pedro Sánchez bastant menys tranquil de com hi va entrar. Va sortir nerviós, de fet. I el socialista, de qui tants n’esperaven tan poc, va aguantar, incansable, desafiant, però sense insultar, sense espantar, mirant de desgastar l’adversari colpejant on fa més mal (concretament al PP): pel front de la corrupció.
Roí, mesquí, menyspreable i miserable. Tot això ho va repetir un munt de vegades, i clarament descol·locat, un Rajoy fora de si. I ho va dedicar a Sánchez després que el socialista li digués que no és un president decent a col·lació del cas Gürtel i Bárcenas. Aquí el president del Govern va perdre els papers i la seva tradicional flegma i desdeny autocomplaent. I va repetir al seu contrincant allò de «miserable», com quan el ministre de l’Interior de l’11-M, Ángel Acebes, mirava de desacreditar aquells que s’oposaven a les seves «dues línies d’investigació» amb ETA pel mig per explicar els atemptats d’Atocha.
És fàcil ser flegmàtic i fer veure que tot et rellisca quan no se surt del complex de la Moncloa més que en cotxe oficial o per anar a llocs amb moqueta i simulacres de roda de premsa controlada. Sánchez va posar molt tens Rajoy (pels seus tics els coneixereu) com mai ho havien fet Rubalcaba o Zapatero. És clar que als anteriors líders socialistes, el popular s’hi enfrontava com a aspirant, mentre que ahir havia de defensar la seva gestió. I va quedar bastant clar que malgrat el relat oficial que volen vendre des del PP, quan accedeixen a la contraposició d’arguments, justificar-se no els és gens fàcil.
Rajoy va quedar tan obcecat amb el gran desaire que va considerar que li havia dedicat Sánchez en retreure-li el cas Bárcenas, que quan Catalunya va sortir en el debat, ja no admetia ni que estava d’acord amb Sánchez en la major part de la recepta, i fins i tot li va preguntar al socialista pel concert econòmic i sobre si estava d’acord amb Artur Mas. El candidat del PP estava clarament fora de si. Sánchez (qui ho havia de dir) ho havia aconseguit. Descol·locar Rajoy com segurament no ho hauria fet Pablo Iglesias o Albert Rivera. Una dada a retenir. ¿Qui posa més nerviós Rajoy? Ahir el cara a cara ens en va donar una pista.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
