-
- 23 nov
La credibilitat de Convergència
El passat 25 d’octubre, un servidor va escriure un article, “Ser o no ser (convergent)”, on ja comentava que “Convergència no ha de decidir ara què vol ser quan sigui gran. Ha de decidir, primer de tot, si vol seguir sent“. I ja em sabran ben disculpar l’autocita, però el cas és que si llegeixen la peça veuran que n’hi ha que ja fa setmanes que copsàvem clar allò que aquesta setmana han dit en veu alta Artur Mas i els seus: Convergència ha donat de si tot el que podia. No així el seu espai electoral. Si, en canvi, molts dels polítics que són a la primera fila de la formació de fa anys.
La manca de credibilitat i de força dels qui no s’ho han sabut acabar i que malgrat tot allà persisteixen, als alts càrrecs que sembla que tinguin en propietat, és bona part de la manca de credibilitat i de força d’un partit amb una motxilla massa pesada. Per a molta gent les sigles CDC ja no diuen res i per a molta altra diuen massa, i no precisament amb connotacions positives. Els anys han passat, els últims han estat molt durs per a molts ciutadans i també per als qui n’han gestionat les institucions, i això marca (massa).
La imatge de Convergència s’ha definit en l’eix nacional, pel que ha guanyat pel flanc sobiranista, amb gent que se sent més còmoda votant-la sense el llast de la Unió de Duran. Però a la vegada que per aquest flanc també s’han perdut votants que no se senten còmodes amb l’etiqueta d’independentista, se n’han despenjat uns quants més per la imatge dretanitzada d’un partit que ha governat durant la megacrisi i que va fer bandera de les retallades. Podran mirar de justificar-ho ara per la conjuntura i per com altres amb l’etiqueta de ser d’esquerres han fet coses similars en altres indrets. Però això no consola i no acabarà de convèncer ningú. És un problema de credibilitat que no el resoldrà Convergència amb la seva actual pell. Ha de mutar i recuperar així frescor i una agilitat que no té amb la mà de motxilles que ara carrega.
Hi ha un segment de votant encara majoritari que no s’identifica ja del tot amb unes sigles, CDC, però sí amb un imaginari i amb una manera de fer i de concebre la política i el país que no els deixaran mai votar PSC, ni PP, ni Esquerra, ni Iniciativa, ni Cup, ni Unió… I aquesta gent està esperant poder votar en clau constructiva, il.lusionada, amb moral de victòria, no a la contra, amb la pinça al nas, per pena o apostant pel mal menor. Busquen una opció política que volen que sigui allò que ha representat Convergència, però posat al dia, regenerat, amb lideratges amb recorregut, que connectin amb una nova generació i que puguin defensar desacomplexadament un ideari polític que sigui sinònim de vot útil en el més ampli sentit del terme.
I tot això, perquè arribi amb credibilitat i amb opcions de quallar, reclamarà de l’audàcia d’uns quants que ara ni militen a Convergència (que n’hi ha de disposats, i amb bon currículum). D’ells i de la generositat dels qui ara manen al partit dependrà la credibilitat de la nova proposta, que si no neix així millor que se l’estalviïn.
(Per llegir l’article al Món.cat, cliqueu aquí)
