-
- 24 mai
El primer hurra
Obro amb un homenatge a la mítica pel·lícula de John Ford L’últim hurra (1958). I és que aquestes eleccions municipals marcaran molt la sort del que queda d’any electoral, i més i tot. Marcaran l’evident, els importantíssims governs locals, però també posaran a lloc uns i altres en la carrera per les eleccions catalanes del 27-S en clau catalana, i per les generals en clau espanyola. Hi haurà premis i càstigs. Es desinflaran globus i alguns podran dir allò de Joan Laporta: «¡Que no estamos tan mal!». I una i altra cosa tindrà conseqüències.
Perquè la política té molt d’estat d’ànim, i a quatre mesos de l’huracà electoral que és a tocar, el d’avui marcarà molt l’ànim i les expectatives amb què els diferents partits encararan la campanya de les seves vides, com la de la pel·lícula.
Segur que en més d’una ocasió han escoltat allò de «qui riu últim riu millor». I el fet és que sol ser així, encara que permetin-me postil·lar que no sempre es té l’oportunitat de riure últim. En política i ara, per exemple. Perquè aquestes eleccions poden marcar molt qui riurà últim en aquest decisiu any electoral, però fins i tot poden decidir si algun dels aspirants a la riallada final tindrà opcions tan sols d’intentar-ho. Aquest primer hurra serà clau.
Per exemple, si CiU perd Barcelona i rep un càstig a les urnes que va més enllà de la correcció a la baixa després dels seus extraordinaris resultats de les anteriors municipals, les opcions d’Artur Mas quedaran molt tocades. Si aguanta, agafarà impuls. Si Esquerra, per la seva banda, no passa de pujar el just per restituir-se després dels nefasts resultats municipals de fa quatre anys, Oriol Junqueras tindrà un seriós avís sobre el seu sostre electoral i les seves expectatives reals. Si s’apropa a l’èxit de les europees, es dispararà. Un escenari o altre pot condicionar-ho gairebé tot.
El vot útil
I igual passarà a Espanya amb Pablo Iglesias, Albert Rivera, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. El primer hurra (o tot el contrari) marcarà la resta del que electoralment ha de venir aquest 2015. I en un o altre escenari, enmig de tanta oferta, més que el vot útil, en l’elector pesarà decisivament allò que hagi identificat com el vot inútil. És a dir, aquelles opcions polítiques que no solament no s’identifiquen amb solucions pràctiques pel més immediat que es tria en unes eleccions locals sinó que, en general, es veuen com a problema o com a obstacle o com a fre per al canvi que aquí i allà s’intueix com a necessari però que se sap que costarà que arribi. Per provar-ho, tota ajuda serà poca. I això, instruments útils, és precisament el que busquen els electors.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
