-
- 17 feb
Un canvi fràgil
Quan una cara (o dues) valen més que mil paraules. En política també va així. Com quan a Espanya José Luis Rodríguez Zapatero va veure clar que hi havia un problema amb l’habitatge i va crear un ministeri amb aquest nom. ¿Per què? Per transmetre el missatge que estava pel cas i que era una prioritat per a ell. ¿Va solucionar el problema? No. Però la idea amb el nomenament era, sobretot, dir a la població que aquell front per a ell era prioritat. Ara Artur Mas ha fet el mateix, salvant totes les distàncies.
I la distància entre un Govern d’Estat i un de comunitat autònoma és molta. I la distància entre aquell abril de 2004 (molt abans de la crisi) en què María Antonia Trujillo va estrenar ministeri i el moment actual, amb la caixa de la Generalitat buida, també és gran. Igual com el factor temporal és molt diferent, perquè Zapatero llavors estrenava mandat i ara Mas enfila via cap a unes eleccions en poc més de mig any, que seran les segones (¿i últimes?) que afronta com a president. El context dóna per al que dóna. En aquest cas, per a dos comissionats.
¿I què vol projectar Mas? Diverses coses amb un mateix gest. El president sabia que d’aquí a les eleccions havia de fer alguna cosa. No podia modificar estructures internes (amb nous consellers i els respectius equips) que quan haurien estat recol·locades i en funcionament ja tindrien les eleccions al damunt. Però podia, i això ha fet, mirar de reivindicar les tres grans potes del seu projecte polític, que a dia d’avui són les que descriuen les tres grans dimensions del tauler polític català: l’eix nacional, l’eix social i el de la regeneració democràtica. En tots aquests fronts Mas ha de transmetre un missatge de canvi.
El ‘monotema’ sobiranista
Li diuen que el seu monotema és el procés sobiranista. Resposta: el Govern governa i prioritza l’acció social, com ahir va destacar molt durant la seva compareixença. Els seus socis d’Esquerra i allò que es coneix com el votant «hiperventil·at» diuen que no s’està impulsant prou la construcció d’estructures d’Estat i el camí cap a la independència. Resposta: nomena Carles Viver Pi-Sunyer, persona solvent que no espanta ningú moderat, que a la vegada és bon interlocutor i reconegut en l’àmbit sobiranista. I per últim, en el tercer eix, hi ha el cas Pujol i tota l’ombra de la corrupció que esquitxa Convergència i Unió i la seva imatge. Resposta: Mas impulsa la transparència amb una comissionada, Núria Bassols, que ja hi havia treballat, però en un segon pla. La idea, ara, és que, amb ella, la qüestió obtingui rang de prioritat a ulls de la ciutadania.
¿Tot plegat aportarà nou vot? No és la idea. I és que el moviment de Mas, atenent el manual, busca sacsejar el propi quadre electoral. És a dir, busca impulsar i reanimar l’electorat propi, l’espectre electoral sobiranista, aquell que s’ha identificat en els últims temps com a desconcertat o inquiet. Aquest públic, per a CiU, és allò que la ciència política identifica com el votant fràgil, susceptible de perdre’s, sobretot a mans de l’abstenció. I Mas vol evitar que això passi.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
