-
- 08 feb
Sintonia amb els temps
Mai no plou a gust de tothom, i menys en política. I menys encara quan parlem dels companys de partit. I és que, aquesta setmana, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha estat protagonista per unes declaracions que van deixar a pocs indiferents. Quan va dir que se sent més a prop d’Oriol Junqueras que de Josep Antoni Duran i Lleida, el telèfon del conseller va començar bullir, amb missatges de suport (i no tant).
Algun destacat militant convergent va celebrar-ho perquè «sovint el president Artur Mas no té qui el defensi». D’altres van qualificar de «ben parida» la defensa que Vila va fer del seu líder fa una setmana i en l’entrevista radiofònica on fa uns dies va sincerar-se. I en més d’un cas es contrastava la seva reacció amb la del coordinador general del partit davant del fet que ERC forcés la compareixença de Mas en la comissió pel cas Pujol («¿I en Josep Rull on era?»). Uns altres n’apuntaven l’encert en el to, en contrast amb la primera reacció del conseller Francesc Homs vinculant-ho al qüestionament de les eleccions plebiscitàries. A la base del partit, a més, i anant cap a les municipals, la reacció va ser positiva davant d’un convergent «cantant-li les quaranta» a Esquerra. Però mai no plou a gust de tothom, evidentment.
«Davant la tessitura de si es troba més a prop de Duran o de Junqueras, li va faltar dir que és més d’en Mas», s’ha sentit a palau. Però Vila, hàbil i sempre amb voluntat de marcar perfil propi, ha aconseguit, amb un sol moviment, emetre un triple missatge: que és lleial a Mas com qui més, que no és «el Duran de Convergència» i que és independentista, això sí, «instrumental», ara i per pragmatisme. Però, per damunt de tot, va voler projectar una idea: no està d’acord en tot amb Junqueras, però que hi té una sintonia sobre cap a on va el món. Una sintonia amb els temps que una nova generació convergent està posant en pràctica en el món municipal d’on prové el conseller, que va ser alcalde de Figueres.
I és que en la competició municipal, a banda del factor sobiranista, un gruix de candidats convergents reivindicaran la feina feta (pragmatisme) i el factor generacional dels joves alcaldes que ho van començar a ser fa quatre anys, també amb un nou llenguatge. En les enquestes internes de CDC, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, destaca en l’augment d’intenció de vot. I altres com l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, confirmen la regla i una certa sintonia amb els temps que va molt buscada.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
