-
- 22 feb
Dispara i després pregunta
Un bon amic meu de Balaguer m’ha descrit més d’una vegada la seva terra com el far west. La crisi i trencament que aquesta setmana hem vist a La Paeria de Lleida entre l’alcalde Àngel Ros i qui fins ara n’era la número dos, Marta Camps, hi recorda. Però no s’enganyin, tot plegat és força el que està passant a la família socialista, a Catalunya i a Espanya. Amb duels a mort (política) sota el Sol, i amb una generació que ho contempla estorada i que té el futur de PSC i PSOE en suspens. I la tensió, per descomptat, també hi és entre bambolines.
De fet, un dels símptomes més clars del mal ambient que aquesta setmana ha acabat esclatant entre Ros i Camps a Lleida va donar-se l’any 2007, quan ella, llavors mà dreta política i cap de campanya de l’alcalde, va xocar amb el cap de Gabinet de Ros, un jove Gerard Guiu (llavors amb 28 anys), que va haver d’abandonar el càrrec «plorant» després de les amenaces que assegura que va arribar a rebre de Camps. ¿El motiu? Quan Guiu va accedir al càrrec (2005) va veure que les reunions entre Ros i Camps no es feien a Alcaldia, sinó a Urbanisme, d’on ella era titular. Un any després, Guiu va donar indicacions de canvi «per respecte a la figura de l’alcalde», i llavors va ser quan assegura que Camps li va donar a triar entre marxar o que ella li fes la vida impossible. I va marxar. I tot i que a ell no li ha anat malament, després com a cap de gabinet de Marina Geli a Sanitat, després exercint el mateix càrrec a presidència del FC Barcelona amb Sandro Rosell, i ara com a director de projectes socials del Club, és un actiu jove del PSC que de moment el partit no aprofita. Ell ara es descarta per anar a cap llista.
¿I recorden quan l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, semblava que assumia el relleu de Pere Navarro al capdavant del PSC, i encara corre? Aquest allunyament dels joves valors del partit és de les coses que més inquieten Miquel Iceta i el seu gran estrateg al partit, Enric Casas, secretari de Comunicació i Acció Electoral. L’actual equip dirigent aspira a «sortir viu» (electoralment) del 2015 per llavors poder «endreçar la casa perquè una nova generació agafi el relleu i canviï el partit com cal». Però, ¿i aquesta nova generació? Sembla que fuig d’un far west on els més veterans primer disparen i després pregunten. Com els socis del PSOE. Del seu secretari d’Organització, César Luena, al PSC diuen que el mètode també és aquest de disparar primer i després preguntar. I d’aquí «focs» com el de Madrid. Un sidral, en conjunt, que anima poc les noves vocacions.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
