-
- 21 des
Quina Convergència?
L’última enquesta del Centre d’Estudis d’O-pinió (CEO) ha tornat a posar damunt la taula una projecció de vot que de cara a unes eleccions al Parlament amb l’actual esquema de partits, cadascú per la seva banda, deixa les coses com estan ara quant a suma de blocs. Això sí, amb molt més desgast dels partits fins ara grans (especialment CiU i PSC) i amb un frec a frec en la disputa per la primera plaça entre la formació d’Artur Mas i l’Esquerra d’Oriol Junqueras. ¿Què solucionaria això ara? Es fan aquesta pregunta a Convergència i més enllà. Perquè un dubte raonable emergeix d’entre les anàlisis que aquests dies es fan a tomb de les bondats d’una o altra fórmula per concórrer a unes eleccions de caràcter plebiscitari: davant d’un escenari com aquest, ¿amb quina Convergència hauria de pactar Junqueras o qui sigui? Misteri. Més que en el somriure de la Gioconda.
I és que està força clar que si perd les eleccions o rep un nou càstig a les urnes, un Mas que ja ho hauria provat tot per mirar de convèncer, plegaria. Diuen aquells que el coneixen bé que marxaria de forma elegant i sense fer soroll. Però si fos així, ¿llavors qui agafaria les regnes de Convergència? I, si ho feia, ¿seria per replantejar l’estratègia actual o per persistir-hi malgrat haver perdut bous, esquelles, molts diputats i fins i tot el líder? Aquests interrogants són alguns dels que gens absurdament es plantegen convençuts sobiranistes dins i fora de CiU. Aquest és un dels grans dubtes que no es poden verbalitzar per no mostrar feblesa i per no aixecar certes suspicàcies, però que hi és i que explica part de la insistència de Mas a afrontar els propers comicis catalans, si es volen en clau de referèndum per la independència, amb un esquema de partits diferent d’un de clàssic que més que sumar es creu que restaria (no només a CiU). Les incògnites, s’entén, són més en un escenari clàssic i tradicional, que no pas en un d’excepcional. Paradoxa.
Sabem quina Convergència hi ha avui, que viu molt de Mas. Però, ¿i quina hi hauria després d’un escenari com el que preveuen les enquestes? ¿I amb quin lideratge? Molts interrogants, i uns quants noms com els de Francesc Homs, Josep Rull, Santi Vila o Germà Gordó. En privat la majoria d’ells ja no es descarta. I hi ha força distància entre el que suposaria el lideratge d’un o altre. ¿Renovació a fons del partit o no? ¿Masisme sense Mas o canvi de rumb clar? ¿Neteja o reubicació? Ara mateix se’ls giraria molta feina a casa. ¿Massa?
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
