-
- 07 des
Discurs contra el mur
El mes de juny passat, Miquel Iceta anava embalat camí de convertir-se en el primer secretari del PSC sense candidatura alternativa que li fes ombra. Anys i panys remenant les cireres des de la cuina però sense lluir la corona, sempre escrivint discursos i planificant estratègies per a algú altre, i per fi era arribat el seu moment. El de liderar. En petit comitè, molt pagat de la seva habilitat i feliç, va deixar anar: «La Marina Geli i la Núria Ventura no marxaran. Ja he parlat amb elles. I arribo a agafar les regnes unes setmanes abans i en Joan Ignasi Elena tampoc no hauria marxat del PSC». Pocs mesos després ja els tenim tots tres fora (o en vies de marxar). I al vídeo que a la desesperada va penjar Iceta fa uns dies a internet per demanar cohesió, aquesta setmana vinent el líder del que queda del Partit dels Socialistes Catalans hi sumarà una conferència, el format polític de moda.
Iceta treballa molt personalment la seva intervenció del pròxim dimecres, consultant molt especialment amb Enric Casas, la seva mà dreta a l’ombra i secretari de comunicació i acció electoral, i també amb Assumpta Escarp, la secretària d’organització. En l’equip d’assessors del partit admeten: «La cúpula li dóna molta importància a la conferència; hi ha ganes de visibilitzar que som propositius». ¿Però per proposar què? Segurament aquí és on Icetai el PSC tenen el gran repte a superar per mirar de remuntar la greu crisi de credibilitat i de confiança (també electoral) que els afecta. Perquè ja poden anar proposant una reforma constitucional, que amb un PP que només d’escoltar-ne l’opció en fa befa i la menysté, difícilment un gruix de la població catalana pot copsar com a útil un partit que hi basa gran part del seu relat. Sobretot tenint present que per reformar la Constitució caldrà que els de Mariano Rajoy (o de qui vingui després d’ell) s’hi sumin (i no pas per involucionar).
Aquest carreró sense sortida aparent contra el mur de Madrid el veu bona part del gruix de votants que han abandonat el PSC ja fa unes quantes eleccions, i també explica la fuita d’antics alts dirigents institucionals i de partit com els esmentats Geli, Ventura i Elena, exconsellers com Montserrat Tura o Antoni Castells o l’exregidor a l’Ajuntament de Barcelona Jordi Martí Grau. Ells encara no es posen del tot d’acord a com articular una força alternativa al PSC. Hi van anant però no ho tenen lligat. Això sí, el que han consumat ja sense embuts ha estat el seu trencament amb el PSC, també amb el d’Iceta, «que és el mateix que el de Pere Navarro», diu un d’ells.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
