-
- 24 des
Ara ja no cal llista unitària
Arribats a aquest punt, Un altre escenari, ara com ara, el veig insostenible. Perquè els uns han arribat a titllar de ridícul el president Artur Mas i la seva proposta de llista unitària, i els altres ja no veuen res més que un egoista en Oriol Junqueras, així que ja em diran què podria justificar que els uns i els altres mantinguessin suspès en el no-res l’opció més que remota d’una entesa per una llista electoral unitària o per uns pressupostos o per sortir a passejar a la cantonada. Potser existeix algun motiu poderós, però jo ara mateix ja no el sé veure.
Bàsicament allò que han fet i que estan aconseguint és fastiguejar el personal. Ahir Junqueras anava a fer-se la foto de la autoinculpació davant el TSJC (cosa que algun soci il·lustre de Mas ha estat incapaç de fer, en sa línia habitual) i entristia veure com la bona gent que feia cua a l’indret li reclamava “poseu-vos ja d’acord!”. Entristia, no per la bona fe d’aquesta gent, sinó per les respostes seques de Junqueras, que vistes a través de la tele feien tota la fila d’estar prenent el número als seus interlocutors: “Ja estem d’acord, volem votar”. I au. “Senyora, no faci nosa”, em transmetia que estava dient entre línies. I d’aquí no els traurem. Ara ja sabem fins a on són capaços d’arribar, i no més, camí de promoure allò que diuen defensar.
Per tant, ara ja qui volgués llista unitària sap a qui votar i a qui no. I qui volgués fer com sempre també es podrá esplaiar i fer a plaer. Doncs au, ja som a cap del carrer. Que sigui el que Déu (vegis “votant”) vulgui, però vista la incapacitat dels nostres polítics potser que no allarguem més aquesta agonia i que tinguem resultats que posin tothom a lloc. I amb les seves conseqüències, eh? Per a ells i per a la resta. Ens hi hauran abocat.
(Per llegir l’article al NacióDigital, cliqueu aquí)
