-
- 02 nov
El final de què?
Últimament el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs , somriu força, com a mínim en públic. ¿Per què? «Està feliç», diuen des del seu equip. ¿Però realment en té motius? I quan ho preguntes a qui el coneix bé, s’apunta a un cert alliberament i a una sensació de final d’etapa que el convergent s’hauria proposat de viure amb un punt de filosofia. Segons un company de partit, «en els últims temps emet missatges en la direcció que s’aparta de la carrera successòria per rellevar Artur Mas en un futur (potser immediat)». I tot plegat seria perquè la mà dreta del president a Palau hauria interioritzat que el cap de l’Executiu «necessita algú a la vora de qui refiar-se’n fins al final». ¿Però fins al final de què?
El rostre d’Homs a les rodes de premsa, des que és portaveu del Govern, s’havia descrit generalment pel seu posat seriós (¿sec?) i sovint a la defensiva davant les preguntes de la premsa. «La realitat que ens ha tocat viure i gestionar no ha sigut gaire amable», s’excusava. Però el cas és que aquest context advers el viuen altres governs com l’espanyol i, en aquest sentit, bé que la seva homòloga a la Moncloa, Soraya Sáenz de Santamaría, ha sabut posar damunt la taula davant les càmeres una combinació força més repartida a l’hora de tirar de pal i de pastanaga. «Ella té majoria absoluta i nosaltres tenim minoria, i Esquerra de soci de legislatura», diuen des de Palau davant la comparativa. I aquesta diferència és força clau, també a l’hora de tenir o no certes seguretats sobre el futur a curt termini. Perquè el PP pot anar tirant fins al final de legislatura. L’Executiu de Mas, de moment segur, pot fer fins al 9-N, i d’això queda una setmana.
¿I després què? El somriure d’Homs també pot apuntar-hi. A Convergència consideren que el
9-N no es podrà evitar que la gent participi en la consulta que finalment s’ha pogut impulsar. ¿I a partir d’aquí? Ja hauran passat una pantalla més que tot apuntava que tenien tots els números de no superar. I s’acabarà la treva amb Esquerra «i ja veurem llavors què passa».
Tot tan incert, tot en principi tan impossible, que a alguns a l’indret els té com alliberats amb la perspectiva d’un final. ¿De què? ¿De CiU? ¿De l’etapa Mas? ¿Del procés? ¿De tot o de res? I com que la majoria de les profecies els apunten el pitjor de fa temps, la possibilitat de matar-ho definitivament o de tornar a donar la sorpresa té alguns a la casa com animats. Malgrat tot.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
