-
- 26 oct
¿Pau? i treva
Es fa difícil veure com aguantarà la legislatura catalana gaire més enllà del 9-N, malgrat que el president Artur Mas i CiU a data d’avui no tenen descartat en absolut seguir endavant i mirar d’exhaurir el mandat si no hi ha acord per una llista unitària de cara a unes eleccions plebiscitàries. Tenen clar això, també que Mas ha d’encapçalar-la, però poca cosa més. El pati polític català es mou força en aquest terreny de la incertesa, a veure-les venir, i d’aquí per exemple que el seu equip hagi decidit que el president no faci campanya activa de cara a la consulta alternativa del 9-N.
Al final, d’aquesta manera, veurem un Mas que com a president ha posat el coll pel 9-N però que no farà campanya explícita, i un Oriol Junqueras que ja l’està fent per una consulta que no volia com ha acabat essent. ¿El món al revés? No, bàsicament un voler sortir-se del marc (del frame, com diria George Lakoff) que tots dos tenien en els últims temps clavat al damunt i que els condicionava massa la perspectiva de futur.
El president d’Esquerra corria el risc de projectar-se com un líder intransigent que no es feia a una consulta que, malgrat tot, fins i tot la CUP assumia com a mal menor. Corria el risc de traspuar massa càlcul electoral. Finalment, redirecció del tret i implicació a totes amb la campanya pel 9-N, abocant-hi una bona part dels recursos previstos per a la consulta inicial, i aprofitant el material de campanya elaborat per l’agència de publicitat BUM (Blasi, Urgell i Morales), que des del 2012 els prepara material electoral com ara l’espot «Vull ser lliure!», amb cançó d’autor escocès amb arranjament exprés per a l’ocasió.
¿I Convergència? El seu relat dels últims temps semblava predestinar que no podia anar sola gaire més enllà del 9-N. Ara, davant una fórmula de consulta on assumeixen que tenen «poc a guanyar i molt a perdre», segons admet més d’un dirigent del partit, deixen la porta oberta a un president a qui no volen veure obligat a haver de convocar unes eleccions anticipades de resultat molt incert. Tot plegat queda força poc estètic, sí, però a CiU ho atribueixen a les incògnites que projecta el moment present i el futur immediat: «Segons el resultat del 9-N, el dia després pot passar una cosa o una altra», diu amb un punt de misteri un jove del sottogoverno des de la plaça Sant Jaume. I afegeix: «¿Podrem aguantar la pressió si volem esgotar la legislatura? Segurament no, però tampoc no tenim per què fer tot allò que diu ERC». En paral·lel, un dels homes de Junqueras assegura que «no ens deixarem pressionar més pels convergents». I així van fent. De moment amb treva. En absolut en pau.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
