-
- 29 oct
Els millors anys de la nostra vida
L’any 2003 vaig fer confiança a Joan Laporta i no només via vot sinó que em vaig implicar en la seva campanya electoral tant com vaig poder. I tot per un eslògan, perquè jo a ell llavors no el coneixia personalment i poc que l’havia vist abans als mitjans. Tot, per tant, va ser per una promesa: “Torna la il·lusió”. I em sembla que aquell ha estat l’únic eslògan electoral cert i complert que recordo haver palpat en persona. Molts n’estàvem farts, de nuñisme. Volíem un canvi radical. Volíem tornar a il·lusionar-nos amb el Barça. I va passar. Ens van prometre dedicar els millors anys de la seva vida al club i ens van fer viure els millors anys de la nostra vida blaugrana. Doncs bé, costa veure-la, però de tant en tant sembla que hi ha justícia en aquest món.
Un jutge de nom José Manuel Martínez Borrego ha desestimat la demanda de responsabilitat del Barça contra Joan Laporta i els seus directius. Celebrem-ho. I ara que recapacitin aquells qui la van impulsar, que avui són tots a la junta del club menys un Sandro Rosell que en va sortir per la porta falsa a l’estil d’aquells arxienemics de James Bond que a les pel·lis, sempre a última hora abans que tot salti pels aires, fugen per un racó amagat.
Que s’hi repensin. Que no recorrin la decisió del jutge. Que algú demani disculpes i, si s’escau, que plegui. Per exemple, per al president Josep Maria Bartomeu, si és que s’atreveix a fer-ho, seria una ocasió ideal per traure’s del damunt el directiu Toni Freixa, el responsable jurídic de la junta quan es va impulsar la nefasta demanda emmascarant-se en una assemblea de compromissaris. Barto, t’atreviràs a fer allò que reclama el bon nom del club? Sabràs fer, budells a banda? O és que tens por?
I aquí permetin-me que rebli amb una altra referència cinèfila, en aquest cas d’una mítica frase que Yoda li diu a Anakin Skywalker a can Star Wars: “La por és el camí cap al costat fosc. La por porta a la ira, la ira a l’odi, l’odi porta al patiment. Veig molta por dins teu”. Dedicada a en Barto. Perquè recordi que els millors anys de la nostra vida blaugrana també van ser els seus, com els de tota la culerada. Perquè no tingui por, que ningú no li exigirà allò, i perquè així s’espolsi del damunt la ira i l’odi que han dut antics amics i companys seus a patir igual com l’actual Junta pateix. Perquè diuen que hi ha força mal ambient entre membres destacats de l’actual directiva. I no m’estranya. El costat fosc de la força això ja ho té. A veure si el saben abandonar.
(Per llegir l’article al NacióDigital, cliqueu aquí)
