-
- 21 set
Sánchez, candidat a popular
No deixarem tota la quota de pantalla per a Pablo Iglesias… ni per a Albert Rivera», em diu un dirigent socialista amb molt coneixement del mitjà televisiu. Però quota de pantalla, alerta, als programes d’entreteniment, els de més audiència, no als informatius, que aquí el públic és un altre i el PSOE ja hi té la seva ració gairebé diàriament assegurada. A més, ¿estem d’acord que un vot d’un espectador de Sálvame o d’El hormiguero val el mateix que el d’un que només miri telenotícies o debats densos? Doncs a tots ells ha de mirar de dirigir el seu missatge un polític
De públics n’hi ha per a tots els gustos, i d’aquí que el PSOE de Pedro Sánchez hagi decidit dedicar-s’hi. I ho fa de la mà de la nova responsable de comunicació del líder, Verónica Fumanal, una experta en assessoria d’imatge que va tenir molt a veure en el llançament de Ciutadans, així com en la projecció i elaboració de la molt mediàtica imatge d’Albert Rivera. Ella li va advertir que l’aposta per fer les Espanyes li restaria més que li sumaria i a partir d’aquí ell la va anar escoltant menys fins que l’assessora va tirar la tovallola. Va treballar amb Jaume Collboni en la seva candidatura a les primàries del PSC per triar alcaldable per Barcelona, i van guanyar. Després ho va intentar amb Pere Navarro tot i que aquí li va durar poc el candidat, que va dimitir poques setmanes després que Fumanal aterrés a la seu de Nicaragua. Però l’assessora ja havia connectat amb Collboni (marit d’Óscar Cornejo, gran cap de La Fábrica de la Tele, productora deSálvame i de Viajando con Chester entre altres programes) i amb Miquel Iceta i la seva mà dreta, un Enric Casas que la va proposar a Pedro Sánchez com a responsable a Catalunya de la comunicació de la seva candidatura a les primàries del PSOE. I carambola. Ara, ja l’hi tenim, a ella, al seu control de l’assessoria d’imatge i comunicació (va impulsar la consultoria Politikom) i als seus bons contactes amb el món de la tele.
L’hi tenim, i de fons, diuen al PSOE, també un altre il·lustre en el ram de la consultoria política a Espanya, un Luis Arroyo que va treballar a La Moncloa de José Luis Rodríguez Zapatero i amb Carme Chacón de ministra, de qui és amic íntim, i també del seu marit, Miguel Barroso, gran guru de ZP. Tots ells, molt pendents sempre del front imatge i del seu paper en política. Arroyo, de fet, va escriure fa un parell d’anys el llibre El poder político en escena (RBA). També és amic íntim de Miguel Contreras i d’Antonio García Ferreras, capitostos de La Sexta, i al programa del segon (Al Rojo Vivo) ja hem vist Sánchez en més d’una ocasió.Avui toca el ‘Chester’
Quan pregunto al PSOE per la relació de les connexions de Fumanal i companyia amb el món televisiu i la presència de Sánchez aquesta setmana a El hormiguero i a Sálvame (i avui diumenge a Cuatro, aViajando con Chester, de Risto Mejide, també amic de Cornejo i Collboni), la resposta és lacònica però alhora diàfana: «Els amics hi són per a alguna cosa». I és que els socialistes ho tenen clar: «No estem per menystenir vots, i per tant tampoc audiències» .
Perquè al segle XXI, ¿d’on rep la gent impactes de la política? ¿Als mítings? No, allà hi van bàsicamente els convençuts, que d’altra banda són cada dia menys. La majoria de la població, que viu hiperconnectada en multimèdia, rep sobretot notícies dels polítics a través dels mitjans de comunicació, i això no vol dir solament a través de la televisió. Perquè allà hi ha des de fa anys les grans audiències, però ara molt acompanyades de la ràdio, la premsa i sobretot d’internet, i concretament en unes xarxes socials digitals que a través del ciberespai consumeixen milions d’usuaris diàriament via ordinador, mòbils o tauletes. «Si allà hi ha la gent, allà hem de ser nosaltres també», diuen des de l’equip de comunicació de Pedro Sánchez. «I després la gent ja triarà si ens segueix o no, si li agrada o no allò que diem i com ho diem». Hi estan treballant. I vindran més sorpreses.(Per llegir l’article a El Periódico, cliqueu aquí)
