-
- 17 ago
‘Empollons’ i ianquis
Arthur Schopenhauer, un dels pensadors més importants del segle XIX, va escriure en un opuscle titulat L’art de tenir sempre la raó (1830-31) 38 estratagemes per mirar d’imposar-se en el debat a un contraopinant. És lectura lleugera per a l’agost, estimulant a l’hora de resseguir el debat polític Catalunya-Espanya, per exemple atenent al discurs de Mariano Rajoy, que deixa bastant clar que algun lector de
Schopenhauer hi té a la Moncloa, allà on l’envolta el seu equip de màxima confiança.
N’hi ha que, fora del Partit Popular, encara es pregunten si realment la figura del director del Gabinet de Presidència, Jorge Moragas, és tan determinant com aparenta a l’hora de decidir tant l’acció política com el discurs de Rajoy. I els que ho posen en dubte s’obliden de la soledat de l’actual president no fa gaires anys, el 2008, al perdre per segona vegada unes eleccions generals, quan va estar a punt de ser remogut de la cadira de líder del Partit Popular en el congrés que els conservadors van celebrar a València.
N’hi quedaven uns quants al seu costat, entre ells Francisco Camps i Alberto Núñez Feijóo, però els adversaris eren forts, sobretot al territori, amb poder i amb places fortes com la Comunitat de Madrid, no com ell, que manava a la seu del carrer de Génova (i encara gràcies), a la mateixa capital, amb un equip en bona part heretat de l’aznarisme. I llavors Moragas va fer un pas endavant. I li va mostrar plena fidelitat i disposició absoluta per fer-li d’escuder. I van tirar endavant. I aleshores, a la seu del PP, va començar la forja d’un equip reduït de gent que, juntament amb Soraya Sáenz de Santamaría i el seu «clan dels sorayos» (gent com ara l’actual cap de l’Oficina Econòmica de la Moncloa, Álvaro Nadal, o els secretaris d’Estat José Luis Ayllón i José María Lassalle), va anar configurant el cercle més pròxim al líder conservador. Joves, preparats, discrets, amb fam de poder. Els de Soraya, amb més fama d’empollons. Els de Moragas, per la seva banda, més anglosaxons de la part ianqui.
En l’equip del director del Gabinet hi destaca el nom d’Alfonso Senillosa, la seva mà dreta i director adjunt que és també el director del Departament de Seguretat Nacional. És un dels homes de confiança del gran assessor presidencial, juntament amb el director del Departament d’Anàlisi i Estudis del Gabinet de Presidència, un jove Eduardo Baeza, abans community managerdel PP, a qui Moragas denomina afectuosament «colibrí» (perquè és petit i sempre en moviment), i així s’hi refereix en el pròleg que li va fer al seu llibre Cómo crear una campaña electoral de éxito(Eiunsa, 2012). Igual que Senillosa i Moragas, Baeza està molt influït per la cultura nord-americana, sempre alerta, molt competitiu i a la vegada amb un do especial per a les relacions públiques. Col·lecciona guitarres elèctriques i està casat amb la cantant Mai Meneses, del grup Nena Daconte. En definitiva, molta joventut i dinamisme que contrasta amb la sènior dels monclovites de Rajoy, una Carmen Martínez Castro, veterana periodista i actualment secretària d’Estat de Comunicació, ja dircom del líder des dels seus primers temps al capdavant del partit conservador, quan ja li era fidel, com la resta del grup.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
