-
- 25 mai
Ni un pas en fals
Joan Carles I acostumava a descriure la seva dona, la reina Sofia, com «una professional». Poc càlid sobretot venint d’un marit, però diuen que ajustat a la realitat. I una cosa semblant passa amb l’actual conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Els seus companys de partit el descriuen com «un bon professional des d’un punt de vista polític». I els que el coneixen bé, fins i tot política enllà, ho corroboren: «Mai fa un pas en fals». Fins i tot algun company seu d’Unió afegeix a aquesta frase una postil·la: «I sempre pensa si el pas farà mal a Josep Antoni Duran Lleida». I en cas que així pugui apuntar que passarà, no el fa, és clar.
Ara és conseller d’Interior amb el presidentArtur Mas, però ja ho va ser de Medi Ambient amb Jordi Pujol. Fa molts anys d’allò, i llavors era bastant jove, entre el 2001 i el 2003. Però és que la seva carrera va començar també precoçment, sense passar per les joventuts del partit, quan amb 26 anys es va fer militant d’Unió. I ja des d’aleshores a l’ombra de Duran, a principis dels 90, fent-li d’assistent.
Sempre ha estat al costat de Duran i ell sempre ha vetllat per l’actual conseller . De fet, un dels homes més pròxims al líder socialcristià ho té clar quan li pregunten qui serà el seu relleu quan arribi el moment: «Serà ell, Espadaler». Sense dubtar-ho ni un moment i sense afegir res més.
Això sí, com totes les parelles, artístiques, polítiques, de fet o com siguin, també van tenir la seva crisi. Una d’important, quan van viure el seu moment més tens, va ser al negar-se Espadaler a assumir la candidatura de CiU a l’alcaldia de Vic. Ell, nascut a Sant Quirze de Besora, havia estat regidor allà entre el 1991 i el 1999, i entre aquest any i el 2001 havia estat tinent d’alcalde a Vic. Era l’aposta de Duran i, per tant, la del partit, però diu la llegenda que ell va renunciar-hi perquè les enquestes, aquell 2007 amb CiU a l’oposició gairebé a tot arreu, no apuntaven uns bons resultats que li asseguressin l’alcaldia. Ell ja era diputat al Parlament. Mai un pas en fals, ¿recorden? I llavors Duran va haver de recórrer a un desconegut Josep Maria Vila d’Abadal, que era conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a proposta d’Unió. Vila va acceptar i es va convertir en alcalde, que encara ho és malgrat haver-se donat de baixa d’Unió després d’un enfrontament polític i personal amb Duran. Espadaler, en canvi, va saber obrar de manera que aquell moment crític amb el líder cicatritzés bé.Avançar gràcies a Duran
De fet, segons asseguren els que els coneixen a tots dos i el seu partit, «la seva carrera política sempre ha avançat gràcies al suport de Duran, no del territori. Així com l’actual conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, és Duran i territori, Espadaler és bàsicament Duran». Aquests dies de campanya en què el líder d’UDC ha causat baixa per un pinçament, Pelegrí l’ha substituït en una ocasió en un míting, i la resta ho ha fet sobretot Espadaler.
I així va avançant, en el partit i en el Govern. Amb un clar padrí, però amb un estil molt propi que el seu entorn a la conselleriadescriu com a «reflexiu, prudent, sensat i amb coratge, molt observador, molt humà i detallista». Els seus companys de partit coincideixen bastant en això, valoren que «no té ni amics ni enemics (polítics)», i afegeixen un matís important: «Mai ha fet un favor gratis a ningú». Això ho apunten els més crítics amb ell, fent referència a «gratis» en el sentit que si Espadaler no veu l’opció de sortir guanyant políticament no està disposat a res, però a la vegada coincidint en una qualitat que el seu entorn més pròxim i afí també destaca d’ell: l’honradesa. En un partit com Unió, amb molts anys en el poder i esquitxat per diversos casos de corrupció, el seu nom no ha sortit mai enlloc relacionat amb això: «No ha ajudat mai el sector dels negocis», diuen.
La seva personalitat, el seu càlcul i la protecció de Duran l’han ajudat a tenir un currículum important que projecta una clara voluntat de servei públic. Això a Interior li està reportant un reconeixement bastant unànime, sobretot en comparació ambconsellers anteriors.«No hi ha espadaleristes»
Però la tornada d’aquesta manera de ser i de fer és que no crea complicitats, sintonies, ni gaires sinergies polítiques al seu voltant. Això, destaquen des del seu partit, contrasta amb perfils com el de l’actual Secretari d’Universitats, Antoni Castellà, que desperta grans antagonismes, però també grans sintonies que creen equip i el doten de capacitat de lideratge. Això a Espadaler li falta. «No hi ha espadaleristes», remata un membre del Comitè de Govern d’Unió. Però ell va tirant i es perfila a l’horitzó cada dia més clarament com el substitut de Duran Lleida.
I així, l’home i el polític de l’aposta segura, del no fer mai un pas en fals, va consolidant les seves opcions de futur, ara des d’una conselleriad’alt voltatge polític que n’ha socarrimat més d’un, però que ell de moment controla malgrat lessacsejades pròpies del Departament, algunes d’heretades, altres, de les que sempre n’hi haurà. És historiador. Sap d’on ve. Sap on va.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
