-
- 13 mai
De moment hi ha marge
Una altra cosa és si ho vol fer, però Josep Antoni Duran i Lleida pot sumar al procés. De fet, a la seva manera ja ho fa, igual com altres indicadors. D’ell n’hi ha que diuen que a Madrid es va oferint com a líder d’una hipotètica “candidatura del no”, s’entén que en l’escenari d’unes eleccions plebiscitàries. Però de veritat algú creu, malgrat tot i malgrat els anticossos que genera el personatge, que en Duran acabarà els seus dies polítics així? Oi que no? I mentrestant, vagi dient això o no per Madrid, el cas és que ajuda a anar fent quallar la idea d’unes eleccions plebiscitàries amb DUI posterior, que fa tota la fila que és l’escenari de xoc Catalunya-Espanya amb què ens trobarem.
Les urnes al carrer CiU no les traurà. Siguem francs. Ni en l’ADN de Convergència, ni en el d’Unió, ni en el de la immensa majoria dels seus votants (i del país) no es contempla com un escenari plausible el fet de posar urnes allà on la llei t’ho ha impedit. No hi haurà numeret. No s’exposarà la gent a això ni a un escenari posterior de no-res polític a l’horitzó. A Madrid ho saben. Saben que CiU això no ho impulsarà. I d’aquí que Rajoy i els seus estiguin tibant la corda.
Però CiU també tiba amb una altra certesa. Unes eleccions plebiscitàries que comptin amb una candidatura unitària pel “sí” la pot assumir del tot. I de fet Artur Mas ho farà si els altres volen sumar amb ell. Per tant, hi haurà consulta i aquest escenari saben a Madrid que pot arribar liderat per CiU (o allò que en quedi). Igual com saben que un cop constituït un Parlament amb majoria del “sí” a la independència, Mas liderarà una declaració unilateral d’independència (DUI) després de la qual l’únic que no pot passar és que no passi res. O Madrid llavors sí haurà d’asseure’s a negociar o inhabilitarà Artur Mas o suspendrà l’autonomia… Però alguna cosa passarà, i depèn de què faci pot abraonar milions de persones als carrers de Catalunya. I això CiU ho sap. I per aquí fa força.En definitiva, que aquestes certeses, junt amb en Duran alertant de fa temps sobre l’opció de la DUI que al final el govern de Madrid sembla que farà inevitable, i junt amb allò que marquen les enquestes i que apunten una CiU minvant en un context de caixa o faixa que n’exigirà l’aposta definitiva, tot plegat va esclarint l’horitzó. I suma. Els partits catalanistes i la societat mobilitzada en clau sobiranista han d’anar treballant sense manies per una gran “candidatura del sí” que incorpori la major part de CiU, ERC, l’ANC i tothom que estigui pel cas. Extramurs, ICV i la CUP anant-hi anant però a distància si ho volen, de manera que tothom s’hi senti còmode i motivat. I ja sé que tots hem de fer com que comptem que el 9-N hi haurà referèndum, però això amb el poder espanyol essent com és no arribarà. Per tant, caldria anar teixint complicitats, amb un marge que hauria estat major si ja en les eleccions europees s’hagués imposat aquesta reflexió. Però de marge encara n’hi ha. De moment. Sense gaires opcions de badar més.
