-
- 18 mai
Autoatac
El candidat popular a les europees, Miguel Arias Cañete, diu que en debat amb una dona l’home no pot mostrar superioritat intel·lectual perquè llavors sembla que l’ataqui. Sona troglodític, és clar. Però tots sabem també que aquestes paraules, pronunciades fa un mes, no haurien tingut igual transcendència, ni els seus adversaris ni les xarxes socials n’haurien espremut el suc fins a extrems en més d’un cas també ridículs de tan manifestament interessats i sobreactuats. Tot forma part de la cursa electoral. Atacs entre antagonistes, entre adversaris.
És el cas també d’allò que es dóna entre Esquerra i CiU. Atacs més o menys explícits en temps de campanya electoral. En aquesta contesa, sobretot de la mà d’ERC, via missatges i sovint pessics de monja que aquesta primera setmana han estat ben bé diaris. Avui de la mà del candidat Josep Maria Terricabras, demà via Oriol Junqueras, l’altre de nou el candidat. A tomb del transvasament de l’Ebre impulsat per José Maria Aznar amb el suport de la CiU de Jordi Pujol, o dient que ERC és l’única llista on tots els seus candidats votarien Sí-Sí en la consulta del 9-N (tirant del factor Unió), o recordant al president Artur Mas que si vol negociar data i pregunta amb Madrid haurà de parlar-ho amb els partits catalans que van acordar-les. I CiU que no s’hi ha tornat, ni té previst fer-ho. Ho atribueixen a certs «nervis» i a cert «xip de sempre» d’Esquerra amb el món convergent. Enquestes, expectatives elevades. En tot cas, típic de campanya, també entre socis de legislatura.
El més anòmal ha estat passant a la campanya socialista, que a Catalunya ben bé no ha tret el cap ni per poder dir hola, pel que alguns al partit qualifiquen de «boicot Pere Navarro». El culebró sobre l’agressió al primer secretari del PSC i les possibles causes que van moure la «senyora de Terrassa» a fer-ho els ha emboirat el discurs de campanya. «Autocontraprogramació, autoatac» al candidat Javi López. I s’assumeix l’anomalia del fet, així com els problemes de lideratge i de comunicació que pateix el partit. Però que a la casa s’assumeixi tot plegat amb certa resignació, no vol dir que tothom s’hi faci. Per exemple, Jaume Collboni, força per lliure i marcant perfil, a Barcelona va creant el seu propi equip. Ja amb directora de comunicació, la fins ara periodista de la SER Gemma Torrents, que controlarà Grup Municipal i Federació de Barcelona en aquest front, i amb nou cap de gabinet, Salvador Illa, a coordinar. Comunicació i coordinació, «si no ho tens, o sues sang o la plores», assumeix un vell assessor socialista. I a alguns els està passant. Les dues coses.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
