-
- 18 feb
En Durao és bo
Cal ser viu com la gana per ser a la foto de les Açores, de fet ser-ne l’amfitrió, que els teus convidats t’ho agraeixin, que ells passin a criar malves (polítiques) i en canvi que tu en sobrevisquis anys i panys al més alt nivell. Aquest és en José Manuel Durao Barroso, el senyor que fa dos dies va dir que veu “extremadament difícil, si no impossible, una Escòcia independent dins la Unió Europea (UE)”, i que ahir va ser matisat per una portaveu seva, però tal dia farà un any. Això és un professional del ser-hi i mantenir-s’hi, que riguin-se vostès d’en Josep Antoni Duran i Lleida o d’en Rodolfo Martín Villa.
De fet, en Durao és tan bo que fins i tot un servidor, en escoltar-ne allò de l'”extremadament difícil”, va pensar: “I que no ha de ser bonica aquesta pressió, quan es pot votar…?!”. Pensava en Escòcia, és clar, i en nosaltres que a aquest estadi encara no hem arribat. Perquè Durao sap què es fa quan diu allò que diu (molt calculat) i era conscient que, tractats en mà, ell pot dir això i no hauria de ser desqualificat automàticament per fer-ho perquè en el debat pel “sí” o pel “no” a la independència (d’Escòcia) d’arguments damunt la taula cal que n’hi hagi per a tots els gustos, també al servei dels estats membres, a qui deu aquest senyor el càrrec. Bo.
I bo també perquè fixin-se com l’han aplaudit amb les orelles els mateixos que fustiguen els sobiranistes amb fuets verbals (i si poguessin, en algun cas, també dels altres) quan aquí a Catalunya es compara el cas de la declaració unilateral d’independència kosovar i una opció de futur semblant a Catalunya. Els d’aquí no, però en Durao pot comparar amb Kosovo Catalunya, o el cas escocès com ha fet ara, i aquí no passa res. Bo-bo.
En Joaquín Almunia, subaltern de Durao, va dir l’octubre del 2012 que “no és honest dir de forma taxativa que Catalunya quedaria fora de la UE si fos independent”. Després ja es va voler redimir per aquest rampell de sinceritat i es va passar quatre pobles tot fent Manolo el del Bombo sobre les plagues d’Egipte i la Catalunya independent. Però Durao no. Fixin-se bé que no ha estat taxatiu. I així, el dia que Catalunya o Escòcia hagin pogut votar, si el resultat és que les societats respectives sí volen la seva independència, des d’allà on agafi el moment a en Durao (ben col·locat segur) podrà dir que la fita de mantenir-les a la UE haurà estat històrica. Com quan el 1991 Eslovènia estava a punt d’independitzar-se, li vaticinaven l’exclusió, i resulta que és membre de la UE. Durao. Bo-bo-bo.
(Per llegir l’article al NacióDigital, cliqueu aquí)
