-
- 19 gen
Assessors i assessorats
Xavier Roig, que va ser cap de Gabinet del Pasqual Maragall alcalde olímpic i cap de campanya seu l’any 1999 en les eleccions catalanes, s’ha decidit per Jaume Collboni. El van temptar altres candidats a les primàries del PSC per Barcelona però ara ja s’ha decantat per assessorar un dels aspirants a alcaldable. Fa tres anys ho va fer per Montserrat Tura enfront de Jordi Hereu, però van acabar fatal. «Ella no li feia cas de res», en diuen.
Verónica Fumanal és una de les assessores de comunicació freelance més dinàmiques de l’actual indústria de l’ spinning (de spin doctors, d’assessors i estrategs) del país. I Albert Rivera l’ha deixat escapar. I Jaume Collboni també l’ha sabut guanyar per a la seva candidatura a les primàries del PSC a Barcelona. Fumanal va estar, des del principi, al darrere de l’èxit politicomediàtic de Ciutadans. Però d’un temps ençà Rivera ha decidit fer més cas d’altres, especialment d’uns quants a Madrid que li han venut que si es presenta a Espanya serà la bomba. ¿Sí? ¿O hi trobarà la seva particular batalla de Waterloo? Ell ha triat.
Collboni de moment ha triat força bé camí de la seva construcció com a alcaldable socialista per Barcelona. Experiència i dinamisme. A Roig de guru i Fumanal a la «producció», suma Enrique Casas i Miquel Iceta de supporters destacats. Casas, actual cap de gabinet d’alcaldia a Viladecans, va ser director d’alcaldia i de comunicació corporativa a l’Ajuntament de Barcelona. Va ser això i un dels pares de les campanyes electorals i els eslògans de més impacte del PSC de fa no tants anys, junt amb José Zaragoza i Iceta.
Iceta, sempre allà. «Ha tornat amb força i amb ganes de revenja», en diuen els crítics. Però molts encara es resisteixen a creure que ell estigui al darrere del que consideren «reiterats errors estratègics» de Pere Navarro. «Víctor Francos, l’actual cap de gabinet d’en Pere, pot ser una bona explicació per entendre la poca visió que demostren les seves decisions», asseguren alguns dels qui veuen en la «joventut i poca experiència» de Francos la deriva del seu assessorat. D’altres, però, posen a lloc la influència de l’entorn de Navarro i fan recaure en el primer secretari tota la responsabilitat de la mala gestió, per exemple, de la votació i del posicionament que aquesta setmana ha dut els diputats Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena a trencar amb la disciplina de vot. Els estrategs hi són i sovint (no sempre) expliquen els errors o encerts dels seus líders. Una altra cosa ja és si els assessorats, un cop han triat assessor, en fan cas o no.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
