Sols o ben acompanyats

  • Sols o ben acompanyats

     

    Aquest dimecres a la nit, un dirigent d’ERC va comentar en petit comitè: «No entenc com en l’equip de Presidència no estan treballant per a una foto de l’estil de Stormont amb tots els líders concentrats a Palau, arremangats i mans a la feina per culminar el procés de la data i la pregunta». Es referia a una imatge que va precedir el desenllaç final en la jornada coneguda com la dels acords de Divendres Sant, quan els partits nord-irlandesos (tots, unionistes i fins i tot el braç polític de l’IRA) van acordar la pau amb els caps de govern britànic i irlandès. Un moment històric que va desencallar la sortida a un conflicte (amb violència) no menys històric. A Catalunya, sense més violència que la verbal (encara que molta), ahir es va versionar aquella foto, amb el seu propi accent.

    A la foto d’ahir a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat no hi eren tots els partits, i encara menys el Govern espanyol, però la voluntat de projectar transcendència via imatge d’impacte es va aconseguir. Hi havia des «dels amics d’Hugo Chávez», en una caricatura de la caverna madrilenya, fins «als hereus neoliberals de Margaret Thatcher», en caricatura dels crítics més histriònics amb Artur Mas i el seu Govern. De la CUP a CiU, passant per ERC, ICV i EUiA. Planetes ideològics als antípodes en molts fronts, menys en aquest. Una cosa important, per tant.

    Duran Lleida no hi era, però sí la vicepresidenta Joana Ortega i el conseller Ramon Espadaler, del seu cercle més pròxim a Unió. Mas tenia a tocar, a la seva dreta, just al darrere, la vice. I a la seva esquerra, Oriol Junqueras. Missatge: el president no està sol, al contrari, està molt ben acompanyat d’aquells que políticament comparteixen el seu projecte de consulta. El seu soci de federació i el seu soci de legislatura, amb antagonistes ideològics a l’eix esquerra-dreta, com Joan Herrera o David Fernàndez. I no va ser l’únic que va voler comparèixer ben acompanyat.

    Pere Navarro va comparèixer des de la seu del PSC (missatge, no al Parlament), flanquejat a la seva dreta per Maurici Lucena (el seu número dos a la Cambra catalana i home en la línia Carme Chacón), i a la seva esquerra, per Núria Marín, l’alcaldessa de l’Hospitalet, hereva de Celestino Corbacho i la regidora que al seu dia va començar una campanya a la seva ciutat pel no a la independència en una hipotètica consulta. La bandera catalana al fons, com en la galeria gòtica de Palau, va ser l’única cosa que va unir les dues estampes de Mas i Navarro ahir. Aquest fil conductor encara queda.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)